Salvem Can Buc

En aquestes mateixes pàgines escrivia el 16 de juny passat un comentari titulat “De quan érem pagesos”, on elogiava el contingut de l’exposició dedicada al món rural que s’havia instal·lat al centre cultural de Can Saragossa. El material era abundós. Havia sentit a dir que, amb aquest fons, s’obriria, a la llarga, un museu sobre el Lloret pagès a la masia de Can Buc, de propietat municipal. Seria un lloc idoni perquè en el patrimoni lloretenc no figura cap antiga masia guardada –i quan s’han comprat terrenys per a escoles o s’han creat polígons nous hi ha hagut oportunitat de mantenir-ne més d’una dreta (can Rodon, can Pansa…) i no s’ha fet– i oferiria l’ambient adequat per donar sentit als objectes recuperats. M’arriba, però, alguna informació pessimista que assegura que els tècnics de l’Ajuntament s’han mirat l’edifici i el troben en mal estat i difícil de rehabilitar. Ai, els tècnics municipals, siguin d’on siguin! Poc sovint posen l’entusiasme i els seus coneixements al servei d’allò que el poble estima. Millor edificar de nou. I deixen de la mà de Déu les propietats, de manera que, en efecte, al cap d’un temps ja estan ruïnoses. A Santa Coloma de Farners, l’actual Casa de la Paraula era un habitatge senyorial del qual es podien haver aprofitat moltes més coses de les que s’han conservat. Hi havia una glorieta de vidre modernista preciosa, per exemple. Els tècnics van airejar la casa tot estudiant-ne l’ús, van deixar finestres obertes, els coloms hi van fer niu, les bigues es van podrir i van acabar declarant l’edifici en perill. Bona part va anar a terra i s’hi van construir sales diàfanes. Fantàstic. A Lloret, a Can Buc, anem per aquest camí. Hi he passejat a la vora. La teulada s’ha enfonsat en una part i l’aigua hi cau a dins. Les bigues es podriran i cauran. I ja tindrem l’excusa per tirar-ho tot a terra. Perdrem un lloc emblemàtic, amb les seves arcades d’arquitectura popular a la part superior, que hauria d’acollir el nostre museu rural. I no en queda cap altre, i menys que sigui a tocar del nucli urbà, per poder ser visitat i que doni l’ambient i el clima adequats. No podríem refer la teulada, de moment? No es podria restaurar amb interès, tot seguit, per difícil que sigui? En aquest món no hi ha res impossible. Senyors de l’Ajuntament (polítics i tècnics), no deixeu perdre aquesta oportunitat. No us carregueu una altra peça salvable del patrimoni lloretenc. Per favor.