“En plena crisi climàtica i de valors, enmig d’una emergència sanitària i cultural; quan la pobresa energètica i l’atur creixen, és necessari fer passes cap a un horitzó més plàcid
El 18 de desembre a dos quarts de nou del vespre, Lluís Llach tornarà a pujar a l’escenari, al Palau Sant Jordi. No ho farà per cantar, però cantarà. Cantarà per defensar una causa justa, la de voler avançar cap a una societat més inclusiva, participativa i oberta. En definitiva, cap a una societat més democràtica. Ho farà per defensar els valors que han estat una constant en la seva trajectòria vital i artística, i que, des de fa uns anys defensa sota el paraigua del Debat Constituent. Llach pujarà a l’escenari del Sant Jordi molt ben acompanyat: Els Catarres, Joan Dausà, Gemma Humet, Suu, Natxo Tarrés, Ju, Joan Reig, Montse Castellà, i el Mag Lari i Marta Carrasco participaran d’aquest espectacle únic sota la direcció musical de Carles Cases. Lluís Danés tornarà al Sant Jordi per fer la direcció escènica, com ja havia fet en els grans espectacles del cantautor empordanès.
com l’actual, en plena crisi climàtica i de valors, enmig d’una emergència sanitària i cultural; quan la pobresa energètica i l’atur creixen juntament amb la intolerància i el feixisme, és més necessari que mai fer passes cap a un horitzó més plàcid. És necessari fer palesa la fermesa individual en benefici de la fermesa col·lectiva perquè tots transitem aquest desert com a petits granets de sorra. I és en aquest desert on el Debat Constituent obre una porta cap a un procés participatiu feixuc i espès, sí, però un procés que ens interpel·la i ens remou, i Llach el reivindicarà fent allò que l’ha fet gran: la música com a eina d’expressió sincera.
Això és el que ens demanen els impulsors del Debat Constituent. En un etern qüestionari de 144 preguntes, volen que ens pronunciem sobre l’eutanàsia, el model de defensa que voldríem tenir, la llengua pròpia i les sobrevingudes —ara que sembla que tothom comença a prendre consciència del veritable estat del català al país; sobre l’edat en què una dona pot avortar, sobre el paper que han de tenir les vegueries i les comarques, sobre el repartiment de poder, la limitació de mandats als polítics, la forma d’estat, i l’explotació dels recursos naturals —ara que estem en plena transició cap a les energies renovables—, i moltes altres coses que no recolliré perquè no acabaria. En quin país volem viure?
Llach ens ha dibuixat molts països que en són un de sol: un país petit que és un gran país, on tothom té les portes obertes, tant si ve del nord com del sud, i on les vinyes verdes vora el mar il·luminen mirades d’amor particular. Les seves cançons de sempre, les que han omplert teatres i camps de futbol, pavellons i places i han acompanyat generacions formen part d’un llegat històric del qual no ens podem desprendre. I ara és més evident que mai que totes aquestes cançons formen part també d’una projecció de compromís polític del passat i del futur.
del Debat Constituent pot semblar llarg i avorrit, però per a tots els fills del baby boom i les generacions posteriors és la primera vegada que algú ens pregunta alguna cosa en aquest sentit. Podem deixar perdre l’ocasió de parlar clar? És veritat que pot ser que aquesta feinada no acabi reflectida en una futura Constitució o que quedi tancada en un calaix per sempre més i que els polítics de torn mirin cap a una altra banda per no sortir de la zona de confort (els canvis sovint són incòmodes), segons el que demani la ciutadania, però les nostres inquietuds quedaran recollides a les hemeroteques, i probablement als llibres d’història. No val la pena deixar les coses dites per a les generacions futures? Aquells que no vam córrer davant dels grisos tenim la possibilitat de fer història, també.
el Debat Constituent amb música és una bella expressió de sinceritat. Des d’allò més íntim ens convida a vibrar per veure més clar cap a on volem anar. Així, aquest empordanès de cor i de cap ha volgut recopilar un repertori històric tan actual ara com el moment en què es va crear, per compartir-lo novament amb els seus seguidors de sempre i amb aquells que encara no l’han descobert, a través de veus joves i també compromeses. Perquè aquest concert va de música, però també va de fermesa, de fidelitat, de compromís dels que pujaran a l’escenari i de tots aquells que omplirem el Sant Jordi.
