[D]
1
Opinió
Periodista - 1 desembre 2021 2.00 h

Tribuna

El 18, omplim el Sant Jordi!

“En plena crisi climàtica i de valors, enmig d’una emergència sanitària i cultural; quan la pobresa energètica i l’atur creixen, és necessari fer passes cap a un horitzó més plàcid
- Periodista

El 18 de desem­bre a dos quarts de nou del ves­pre, Lluís Llach tor­narà a pujar a l’esce­nari, al Palau Sant Jordi. No ho farà per can­tar, però can­tarà. Can­tarà per defen­sar una causa justa, la de voler avançar cap a una soci­e­tat més inclu­siva, par­ti­ci­pa­tiva i oberta. En defi­ni­tiva, cap a una soci­e­tat més democràtica. Ho farà per defen­sar els valors que han estat una cons­tant en la seva tra­jectòria vital i artística, i que, des de fa uns anys defensa sota el parai­gua del Debat Cons­ti­tu­ent. Llach pujarà a l’esce­nari del Sant Jordi molt ben acom­pa­nyat: Els Catar­res, Joan Dausà, Gemma Humet, Suu, Natxo Tarrés, Ju, Joan Reig, Montse Cas­tellà, i el Mag Lari i Marta Car­rasco par­ti­ci­pa­ran d’aquest espec­ta­cle únic sota la direcció musi­cal de Car­les Cases. Lluís Danés tor­narà al Sant Jordi per fer la direcció escènica, com ja havia fet en els grans espec­ta­cles del can­tau­tor empor­danès.

EN UN MOMENT

com l’actual, en plena crisi climàtica i de valors, enmig d’una emergència sanitària i cul­tu­ral; quan la pobresa energètica i l’atur crei­xen jun­ta­ment amb la into­lerància i el fei­xisme, és més neces­sari que mai fer pas­ses cap a un horitzó més plàcid. És neces­sari fer palesa la fer­mesa indi­vi­dual en bene­fici de la fer­mesa col·lec­tiva perquè tots tran­si­tem aquest desert com a petits gra­nets de sorra. I és en aquest desert on el Debat Cons­ti­tu­ent obre una porta cap a un procés par­ti­ci­pa­tiu fei­xuc i espès, sí, però un procés que ens inter­pel·la i ens remou, i Llach el rei­vin­di­carà fent allò que l’ha fet gran: la música com a eina d’expressió sin­cera.

EN QUIN PAÍS VOLEM VIURE?

Això és el que ens dema­nen els impul­sors del Debat Cons­ti­tu­ent. En un etern qüesti­o­nari de 144 pre­gun­tes, volen que ens pro­nun­ciem sobre l’eutanàsia, el model de defensa que voldríem tenir, la llen­gua pròpia i les sobre­vin­gu­des —ara que sem­bla que tot­hom comença a pren­dre consciència del veri­ta­ble estat del català al país; sobre l’edat en què una dona pot avor­tar, sobre el paper que han de tenir les vegue­ries i les comar­ques, sobre el repar­ti­ment de poder, la limi­tació de man­dats als polítics, la forma d’estat, i l’explo­tació dels recur­sos natu­rals —ara que estem en plena tran­sició cap a les ener­gies reno­va­bles—, i mol­tes altres coses que no reco­lliré perquè no aca­ba­ria. En quin país volem viure?

EN LES SEVES CANÇONS

Llach ens ha dibui­xat molts països que en són un de sol: un país petit que és un gran país, on tot­hom té les por­tes ober­tes, tant si ve del nord com del sud, i on les vinyes ver­des vora el mar il·lumi­nen mira­des d’amor par­ti­cu­lar. Les seves cançons de sem­pre, les que han omplert tea­tres i camps de fut­bol, pave­llons i pla­ces i han acom­pa­nyat gene­ra­ci­ons for­men part d’un lle­gat històric del qual no ens podem des­pren­dre. I ara és més evi­dent que mai que totes aques­tes cançons for­men part també d’una pro­jecció de com­promís polític del pas­sat i del futur.

ÉS CERT QUE EL QÜESTI­O­NARI

del Debat Cons­ti­tu­ent pot sem­blar llarg i avor­rit, però per a tots els fills del baby boom i les gene­ra­ci­ons poste­ri­ors és la pri­mera vegada que algú ens pre­gunta alguna cosa en aquest sen­tit. Podem dei­xar per­dre l’ocasió de par­lar clar? És veri­tat que pot ser que aquesta fei­nada no acabi reflec­tida en una futura Cons­ti­tució o que quedi tan­cada en un calaix per sem­pre més i que els polítics de torn mirin cap a una altra banda per no sor­tir de la zona de con­fort (els can­vis sovint són incòmodes), segons el que demani la ciu­ta­da­nia, però les nos­tres inqui­e­tuds que­da­ran reco­lli­des a les heme­ro­te­ques, i pro­ba­ble­ment als lli­bres d’història. No val la pena dei­xar les coses dites per a les gene­ra­ci­ons futu­res? Aquells que no vam córrer davant dels gri­sos tenim la pos­si­bi­li­tat de fer història, també.

LA IDEA DE LLACH D’IMPUL­SAR

el Debat Cons­ti­tu­ent amb música és una bella expressió de sin­ce­ri­tat. Des d’allò més íntim ens con­vida a vibrar per veure més clar cap a on volem anar. Així, aquest empor­danès de cor i de cap ha vol­gut reco­pi­lar un reper­tori històric tan actual ara com el moment en què es va crear, per com­par­tir-lo nova­ment amb els seus segui­dors de sem­pre i amb aquells que encara no l’han des­co­bert, a través de veus joves i també com­pro­me­ses. Perquè aquest con­cert va de música, però també va de fer­mesa, de fide­li­tat, de com­promís dels que puja­ran a l’esce­nari i de tots aquells que ompli­rem el Sant Jordi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Cati Morell
Altres articles de l'autor

Publicat a

Més llegides

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia