L’habitatge: dos mons paral·lels

Pugen els preus de l’habi­tatge a Girona i Banyo­les. S’estan­quen en altres zones, com ara a Salt i Figue­res. Però entre els ele­ments que empe­nyen a l’alça els preus, a banda de la situ­ació cèntrica, hi pesen també pro­mo­ci­ons d’obra nova –que tot i les difi­cul­tats es recu­pe­ren– i el mer­cat de com­pra­dors que cer­quen residència més moderna, àmplia, i amb ter­rassa o balcó més gran, o, ara que està tan cara la cale­facció, millor aïllada. A l’altre cos­tat, els pisos menys asso­le­llats o sense balcó, que no es dis­pa­ren de preu. El mer­cat es pola­ritza entre dos mons. Diuen els admi­nis­tra­dors de la pro­pi­e­tat (API) que els llo­guers no pugen i que no calia la llei. Pot­ser no han pujat més perquè la llei, tot i el recurs, ha esta­blert unes bases. I no m’oposo al mer­cat, massa com­plex segu­ra­ment per ser regu­lat amb una sim­ple llei que no pre­veu excep­ci­ons o infi­ni­tes sin­gu­la­ri­tats, però davant un mer­cat boig, cal cer­car-hi una mica de seny.