Una cirera per a la caminada
Fa uns dies vaig tenir el goig d’assistir al lliurament del 25è Premi Cirera d’Arboç que atorga el Consorci de les Gavarres. El vaig recollir de manera tan improvisada com natural en nom de les entitats i persones que al llarg de 22 anys han fet possible la Caminada Memorial Isabel Vila, que surt de Llagostera i travessa el massís fins a la Bisbal. Un acte col·lectiu i sovint autogestionat, que va ser una feliç iniciativa del polític i escriptor Francesc Ferrer Gironès, amb la imprescindible col·laboració de la Montserrat Pumarola. Ferrer ens va fer retrobar amb la sindicalista i pedagoga Isabel Vila, i a banda d’escriure’n la biografia, va tenir la visió de fer la travessa a les Gavarres per emular la gesta de l’octubre de 1869 quan va liderar un grup de persones des de Llagostera per ajudar els revoltats del Foc de la Bisbal. En els inicis hi havia el suport de l’ADAC, Òmnium, Comissions i UGT, i dels grups excursionistes de Cassà i Llagostera. Amb el temps, els primers es van retirar i a la Colla i el Bell Matí s’hi va afegir l’Associació de Dones de la Bisbal. També hi col·laboren els ajuntaments de Llagostera i la Bisbal. Quan el 2006 va morir Ferrer, persones com Josep Sagué, Quim Bosch, Eloi Madrià, Joan Sabat... es van preocupar que cada octubre gent de totes les edats i condicions caminés de Llagostera a la Bisbal parant al Mas del Rocatal per esmorzar. Al contrari de la moda imperant, a la Caminada no hi ha inscripcions, ni dorsals, ni es paga... Des de fa dos anys s’ha fet un gir a la proposta i hi ha un punt de trobada sota el Puig d’Arques, on arriben la columna que surt de Llagostera, amb la que surt de la Bisbal i una que vingui de Calonge, la pota que encara falta. El músic Antoni Mas toca amb l’acordió la cançó popular Isabel cinc hores, acompanyat d’altres músics com Xavier Ruiz i que amb més o menys entonació cantem tots els presents. “No hi ha dones al món / com les de Llagostera / que pels republicans / varen portar bandera. / No hi ha dones al món / com la Isabel Cinc Hores / que pels republicans / va caminar vuit hores. / Oi-dà, oi-dà, / com la Isabel no n’hi ha. / Oi-dà, oi-dà / com la Isabel no n’hi ha.” La Caminada Isabel Vila és història, tradició, cultura, companyonia... Al llarg dels anys hi he portat gent diversa, i tot i que alguns han dit que mai més, altres són fidels a la marxa, que amb el reconeixement enfoca el futur carregada d’energia.
