Pujada de preus

Ja hi estàvem avesats. Compreu –els qui encara pugueu– els llagostins per Nadal amb força antelació perquè quan ja hi som a tocar els preus s’han disparat. Hi estàvem acostumats, a acabar l’any amb una pujada de preus considerable en determinats productes. Però aquest final del 2021 parlem d’una altra cosa, més greu, més complexa, de més durada i que ens aprimarà la butxaca com mai en els darrers anys. Ja fa setmanes que els preus s’han apujat de forma escandalosa. Només cal que passin per la botiga d’alimentació i comparin quan els valia determinat producte i quan val ara (per no dir que es fixin si els paquets de 500 grams ara només són de 400 grams, a igual o més preu). Les informacions que aquests dies ens parlen d’inflacions desfermades i d’IPC pels núvols ens alerten que segurament l’encariment no ha tocat sostre i el preu continuarà pujant. Els darrers informes econòmics apunten que els preus dels aliments al món estan al seu nivell més alt des del juliol del 2011, i a l’octubre eren un 30% més cars que un any abans, i això, és clar, s’ha traslladat a la cistella de la compra. L’encariment dels productes energètics, els problemes en el transport i la cadena de subministrament, la falta de components essencials com microxips... Tot un núvol negre que ha fet descarregar la tempesta perfecta. I nosaltres, pobres patidors, sacs dels cops crònics, ni tindrem poder adquisitiu ni, encara menys, podrem estalviar. I ens avisen que tot això durarà fins almenys la segona meitat de l’any 2022. Ai, que venen mal dades.