Enfrontar-se a la realitat

“I farem tots dos una escala cap al cel, et tor­naré a expli­car aque­lla història de no voler fer-se gran...” No és meu. És de l’àlbum 15 anys, de Fes-te Fotre. Fer-se gran té les seves coses, saben. Uns diuen que et tor­nes més savi; d’altres, que estàs millor que de jove; de tot això, res, no en feu cas, és de manual d’auto­a­juda. Es diu per dir, per allò de que­dar bé. Però cal tenir clara aquesta rea­li­tat: ens fem grans, nois, i no passa res, més enllà de l’ine­vi­ta­ble. I, mirin, toca fer alguna revisió, com la del càncer de pròstata, a par­tir dels 50. I és impor­tant; no per a un mateix –això sem­pre pri­mer–, sinó també per als que ens envol­ten, que ens volen i que ens hau­ran de cui­dar, arri­bat el cas. No per­dem el temps. Tots hi sor­tim gua­nyant.