Llums i ombres de Nadal

Les festes de Nadal mai no m’han fet córrer per anar a comprar cap arbre i engalanar-lo amb ornaments d’estètica dubtosa, ni per muntar cap pessebre excessiu. En això sempre he estat poc tradicional i molt minimalista, però he de reconèixer que aquestes dates tenen el seu encant perquè els nostres pobles i ciutats, sense la desmesura de Vigo, s’omplen de llum, fires i mercats tradicionals que hi aporten certa màgia.

Consumisme a banda –cal dir-ho i no cal que ens enganyem–, aquesta febre nadalenca anima espais i places, sigui amb la il·luminació, amb els seus mercats, les fires de l’avet, del tió o del caganer, i amb les diferents activitats tradicionals que podem trobar arreu del territori, com els pessebres vivents. I la veritat –ho he de dir i no cal que ens enganyem–, hi ha coses molt boniques.

L’altre dia al vespre, sortint del teatre municipal, em fixava en la il·luminació del Barri Vell. M’agraden especialment els llums que hi ha damunt el pont de Pedra per la seva senzillesa, sense pampallugues ni estridències, llums nus suspesos damunt el riu com estels d’artifici.

Trobo que formen una aurèola tranquil·litzadora, que emmarca aquest aire de pel·lícula del Barri Vell i em transporta a un món de llegendes medievals i personatges fantàstics.

Potser sí que és això el que m’agrada del Nadal, aquest escenari efímer que decora els carrers del nostre dia a dia, que el fa diferent i més digerible. Però darrere d’aquesta llum que fa tan bonica la ciutat, s’hi amaga una deixadesa que es revela en fer-se clar. Quan s’apaguen els llums de Nadal el paisatge fantàstic s’esvaeix, tornen les voreres plenes de fulles barrejades amb mascaretes, plàstics i papers pendents de recollir, brutícia que deambula sota la llum del dia i ofèn les veïnes i els veïns de Girona.

Crec que la meva opinió expressa la de molts altres ciutadans i ciutadanes que fa dies que observen incrèduls com ningú escombra les fulles que amb el fred i la humitat són un perill potencial per als vianants, més que un decorat natural de tardor.

Cal solucionar aquest problema perquè la ciutadania de Girona es mereix una ciutat que resplendeixi tant de dia com de nit, amb llums i sense ombres, per Nadal i per sempre.