Assenyalar la víctima

Dues piulades a Twitter i uns comentaris en un grup de WhatsApp han estat suficients perquè l’ultranacionalisme espanyol llancés una gran campanya política i mediàtica denunciant amenaces contra la família que va demanar classes en castellà a Canet de Mar.

No justificaré les piulades; em sembla lamentable que algú demani apedregar la casa d’un nen. Però encara és més lamentable que això s’utilitzi per acusar de maltractadors tots els que defensem l’escola en català. Som víctimes d’un tribunal que es creu amb el dret de trepitjar una llei d’educació aprovada al Parlament, de trinxar la immersió lingüística i de posar en risc la cohesió social perquè ho demana una sola família. Però a les televisions espanyoles ens converteixen en els botxins. La Fiscalia Provincial de Barcelona ha sortit de seguida dient que investigaria els missatges ofensius que Vox i l’associació Hablamos Español han denunciat, i el TSJC ha ordenat al govern i a la direcció de l’escola de Canet de Mar que “prenguin les mesures necessàries per preservar la protecció i la intimitat” de la família. Però que no l’han tingut, la protecció? Cap mitjà ha publicat cap dada que permetés identificar la família; ni noms, ni fotografies, res. Han gaudit justament de la protecció que no van tenir els mestres que van ser denunciats per parlar de l’1 d’octubre a les aules i van ser assenyalats amb nom i cognom, ni els jutges catalans que defensaven la consulta del 9-N i que van veure les seves fotos del DNI a la portada de La Razón, ni cap dels independentistes detinguts en les macrooperacions judicials. Qui és la víctima?