Sedació

La broma cínica de demanar un 25% del castellà en l’ensenyament en una Catalunya on la lloada immersió lingüística no s’està aplicant ni de bon tros com cal (en bona part per una retallada criminal de recursos en l’ensenyament, no ho perdem de vista) se suma a un seguit de greuges de difícil solució amb l’statu quo actual: espoli fiscal, infrafinançament, execució ridícula dels compromisos d’inversió; un corredor mediterrani que ni corre ni és gaire mediterrani... I ara sembla que tampoc tindrem la fàbrica de bateries. Tot fa pensar que durant tot aquest temps ens han estat donant peixet per no dir-nos directament que la planta no vindrà a Catalunya, tot i haver ofert l’oro i el moro en forma de cessió de terrenys i estalvis tributaris.

I tot això ens passa tot i fer bondat, sent bons minyons i frenant les atxes (simbòliques, oju, que potser ens acusaran de voler cremar-ho tot), amb la llei de Godwin planant sobre els nostres caps. O bé els responsables polítics són inoperants, o bé estan confonent diàleg amb submissió. I, admetem-ho, la majoria de la gent ens hem estancat en els planys i els clams tribunerus de sofà davant d’un teclat (com aquest). Ens calen idees, lideratges sans, imaginació i determinació. De moment, els qui remenen les cireres ens tenen ben sedats...