Més múscul per al català

L’acord assolit ahir per ERC garanteix un espai propi per a la llengua catalana en un àmbit fonamental i en el qual fins ara la presència n’és l’excepció, les plataformes. Permet començar a caminar per un dels principals escenaris de consum d’oci i cultura, impulsant així la supervivència d’un idioma permanentment qüestionat. Com ho són els drets i la identitat lingüística dels ciutadans; amenaça a la qual ens aboca no ja el mercat, sinó l’ús de la llengua com a arma d’erosió emprada per alguns partits, de fora i també de catalans, i la inexistència d’un estat propi per a Catalunya que normalitzi la llengua en tots els àmbits. És a dir, igual que l’Estat ha estat fent, fins ara, únicament per a les quotes del castellà.

En aquesta difícil realitat, és un acord de mínims per a la llengua, però que parteix d’un projecte original del govern espanyol sense ni un sol element de consideració cap al català. L’acord hi aporta avanços significatius: les quotes als catàlegs, el pressupost per a doblatge i subtitulació, alguns milions per a la producció original, la presència de la llengua catalana de signes i un mínim del 15% de la producció de la televisió pública. Tot el paquet ha d’augmentar el múscul de la llengua i també del mercat audiovisual en català, clau. La indústria augmentarà llocs de treball i oferta, mitjançant la col·laboració pública. Una bona notícia és que l’associació empresarial que agrupa les plataformes i l’Acadèmia del Cinema hagin saludat l’acord. La facilitació del pressupost de Sánchez, amb els fons europeus de la pandèmia, també és clau per a Catalunya.