Set segles de fira
Demà passat diumenge, a Sant Feliu de Pallerols, se celebra la Fira de Santa Llúcia. Últimament, molts pobles s’han inventat (sí: inventat) fires i mercats per promocionar-se, per donar-se a conèixer, per donar vida al municipi. La del meu poble és una mica (o molt) a l’inrevés de tot això: la nostra és una fira que començà, exactament, el 10 de desembre del 1393, fa 628 anys. Aleshores el senyor del castell i del terme d’Hostoles era Guerau de Rocabertí, fill del famós Guillem Galceran de Cartellà. El nunci de la seva cúria pregonà un ban del qual tenim una excepcional constància documental: “Ara oyats tothom...” El ban assegurava protecció a tots els assistents a la fira “excepte los traïdors, e falsejadors de moneda, e sodomites, e hom que haja comès crim de lesa magestat”. La salvaguarda i protecció de la gent que venia a la fira s’ha de considerar normal per l’època d’inseguretat als camins, per la gran quantitat de gent marginada que, expulsada dels pobles per malifetes diverses, feia vida als boscos i muntanyes.
Sorprèn la durada de la fira (15 dies) i la seva importància. El recinte del que avui és el Firal era ple de taules, parades, gàbies i tota mena de paraments, i els firaires hi muntaven barraques per passar-hi uns dies. Còmics, comediants i joglars divertien grans i petits. Hi destacava la fira del bestiar, bous, vaques, vedells, cabres, ovelles, porcs, truges i garrins, oques, ànecs i bèsties de galliner. El de robes i teixits es feia en llocs ben determinats; mercaders de terres llunyanes hi exposaven teixits de tota mena, era l’hora de proveir-se de roba per a tot l’any. El mercat de productes del camp era important també: sègol, mill, fajol, ordi, blat, civada, melca, sorgo i cana de lli, cigrons, faves i pèsols secs, i també panses i figues, que preparaven, assecades, les pageses. I també, cosa curiosa per a nosaltres avui dia, a la fira venien notaris que aconsellaven la gent, feien testaments, contractes de compravenda, expedien certificats de propietat, etc.
Tot això, i molt més, algú ho va buscar i ho trobà. A Sant Feliu de Pallerols hem tingut un personatge estimat i entranyable, l’entusiasta estudiós senyor Josep Canal, que els vilatans enyorem molt i que cada any, per Santa Llúcia, se’m revifa el seu record i mestratge.
