El dia de la il·lusió

Sàpiga, amable lector, que, si avui és un dels afortunats en la Lotería Nacional, l’estadística ens diu que aquests nous rics al cap de pocs anys tornaran a estar com abans del premi. Els cops de sort tenen un component que de vegades és terrible, l’eufòria de veure’s amb molts diners fa créixer l’autoestima i pot portar a prendre decisions de risc. A més, sovint els agraciats notaran que se’ls apropa gent per oferir-los grans negocis o grans inversions per, ràpidament, poder ser grans empresaris. I malauradament les coses no són així de fàcils, són molt més difícils.

D’aquesta maledicció del diner fàcil no només n’és víctima gent particular, també ho observem en països on han tingut la sort de trobar grans recursos naturals, la qual cosa ha estat la seva dissort. Continuen en la pobresa i, sovint, al bell mig de guerres que només s’expliquen per controlar la riquesa dels seus recursos naturals, la qual cosa fa que creixi encara més la pobresa, i de vegades l’exili.

Aquest fenomen també el podem veure a les empreses quan han tingut una gran oferta de crèdit a tipus d’interès molt baix i no han sabut gestionar-ho bé. Tots tenim molt clar que la crisi de les subprimes va ser provocada per l’exuberància de diners i de crèdit barat que els feia pensar que mai s’acabaria la festa. I és clar que quan s’acaba, i acaba de cop, t’adones que tot allò que lluïa tant i de què estàvem tan cofois s’ha transformat en desolació i penúria.

Així doncs, és tremendament fàcil que a una part, no gens menystenible, dels afortunats d’avui, als quals veiem tan eufòrics bevent cava davant d’on van comprar els números premiats, d’aquí a dos o tres anys la festa se’ls acabi i ja només els sigui un record. Un mal record!

I què hauria de fer un afortunat prudent? Aquesta seria la primera pregunta que s’haurien de fer els agraciats, fins i tot abans de sortir al carrer i mostrar-se públicament, ja que si ho poden evitar seria millor. I el primer que haurien de fer és mantenir la calma i actuar amb seny i sense presses. I, sobretot, no fer passes irreversibles o de difícil reversió.

Com que els premis importants tarden uns dies a poder-se cobrar, el primer que s’ha de fer és dipositar els números en una entitat de crèdit en custòdia i, sempre que es pugui, no acceptar bestretes a compte, perquè és una manera indirecta d’accelerar un procés que requereix més calma. S’ha de pensar en les repercussions fiscals d’alguns dels actes que fem, perquè és molt important. Imaginem-nos que uns pares volen fer-ne partícips els seus fills; no és el mateix fiscalment que ells siguin copartícips del número premiat que, una vegada cobrat, els donem la part que creiem oportuna. En el primer cas només pagaran l’impost que correspongui al premi i, en el segon, pagaran l’impost del premi i els receptors hauran de tributar per una donació. La diferència és important i justifica un assessorament fiscal.

I una vegada cobrat el premi és quan s’haurà de decidir què se’n vol fer, i aquí és on es poden cometre els errors més importants, que són els que porten al que dèiem ara, perquè aquests diners poden ser molt efímers per a segon quines persones.

Una recomanació de principi, que no deixa de ser una visió personal, seria: primer de tot, pagar crèdits i hipoteques, si és que en tenen algun. Amb el futur que ens espera, per a la gran majoria de les famílies tenir els comptes sanejats és i serà un descans. Si tenen una edat jove i no tenen habitatge, malgrat aquesta tendència que hi ha d’anar a lloguer, jo recomanaria que se’n compressin un. No vull imaginar-me com de pitjor hauria estat aquesta crisi si moltes famílies de classe treballadora no tinguessin un habitatge en propietat, que es van comprar els anys setanta i vuitanta amb molt d’esforç. I l’excedent que els pugui sobrar és podria gestionar entre l’estalvi i l’oci, tenint present que sempre és bo tenir un racó a la faixa perquè la vida sempre té sorpreses i és molt assenyat estar preparat.

I sàpiga, amable lector, que si avui vostè no és un dels afortunats, formarà part de la gran majoria dels que no hem estat beneficiat per la deessa fortuna, però la vida ens ofereix moltes altres coses importants i potser més duradores.

Sigui quin sigui el seu destí, molta sort i molta salut.