Anem repetint titulars lletjos

Són titulars que no ens agraden i que es van repetint sobretot quan es fa balanç de l’any. Per exemple, l’existència de pisos buits i la manca d’habitatges per allotjar els més vulnerables –en falten uns 1.400 segons la Taula del Tercer Sector–. Per exemple, que només a Barcelona 200.000 persones siguin ateses per serveis socials o per les entitats per poder menjar –unes 200.000 més també pateixen inseguretat alimentària–. Per exemple, que la pobresa es continuï heretant i castigui nens i nenes des del seu naixement. Tenir un plat a taula i un sostre és el mínim per sobreviure; viure amb dignitat reclama, a més, que les administracions atorguin a l’ésser humà el seu valor, no només amb bones paraules sinó també amb accions polítiques que les ratifiquin. El darrer informe d’Entitats Catalanes d’Acció Social (Ecas) revela l’augment de la població en risc d’exclusió, especialment les dones i els joves, a la vegada que també creix el PIB bo i remuntant el cop de la crisi del 2008. La conclusió és evident: si es recupera l’economia però una bona part de la ciutadania (un terç, gairebé) es queda enrere, significa que el problema no és conjuntural (tot i que la pandèmia l’agreugi), sinó estructural, i que el model socioeconòmic vigent no és capaç de fer-hi front. Les mesures d’emergència temporal són excessivament burocratitzades i insuficients: l’ingrés mínim vital arriba només al 5% de qui el necessita, i la renda garantida de ciutadania, al 10%. Cal implementar la renda bàsica universal amb criteris de drets i justícia; si no, anirem repetint titulars lletjos.