Migranya per la independència espiritual

Em diverteixen força les enciclopèdies temàtiques, sobretot les que parlen de matèries que m'interessen, com la literatura, l'art o els còmics passats de volta. Quan en trobo una d'internacional, m'entretinc buscant-hi autors catalans, potser per constatar que mentre que qualsevol pollastre que hagi publicat en anglès o en castellà hi estarà representat, en català no hi surt ni Blai Bonet. No insistiré en la lletania, per evitar-los l'avorriment, però tampoc els mostraré avui una epifania, com la de l'altre diumenge quan em vaig trobar María Teresa Fernández de la Vega passejant per la platja. No era una visió, no. Potser tot plegat provenia d'una sobredosi de Blanco a les notícies 24 hores afirmant que pagàvem pocs impostos.

Cansat de no trobar cap compatriota literari a l'enciclopèdia en qüestió, hi vaig buscar Maragall. Joan, esclar. L'entrada és divertida perquè afirma que va mantenir interlocutors entre la intel·lectualitat espanyola, “davant la qual va defensar, des d'un ideal harmonista, la independència espiritual de Catalunya”. Com diantre es defensa la independència espiritual, germà lector? ¿Amb tres tongades d'oracions diàries, pagant el triple d'impostos que la ciutat autònoma de Melilla o simplement gronxant-se en les atraccions d'un poblet de platja? Mentre preguem per adaptar-nos a la crisi o fugir en el primer vol a Júpiter, podem oferir als nostres polítics una ració d'independència espiritual. Amén.