Necrològiques

Fa anys vaig sentir dir a una veïna del meu poble que, quan obria el diari, primer llegia les necrològiques. O potser va dir que hi mirava les esqueles. No recordo si va explicar-ne el motiu. Ho he escrit en passat, però ho deu continuar fent. Quan ho vaig sentir, jo encara era prou jove i suposo que això va influir en la meva estranyesa. Amb el temps, he conegut altres persones que no sé si comencen per les necrològiques però que no conceben que un dia passi sense mirar-les. Persones que van fent-se grans, com jo mateixa, que, des de fa un temps, també llegeixo sempre les necrològiques i repasso les esqueles. No fos cas que no m'assabentés de la mort d'un conegut. Però crec que no és només per això, que les miro. Em fixo en l'edat dels morts i, ho he de dir, sento una punta d'inquietud quan és semblant a la meva. Llegint cada nom, se'm fa present que morim d'un en un. Cada mort és única. Per això, sóc sensible al fet que a El Punt hi apareguin tots els que van morint en l'àmbit territorial de l'edició. Cada cop faig més atenció a les petites necrològiques, aquelles relatives a persones de les quals només es fa constar l'edat que tenien quan van morir, on van néixer i on vivien, el seu estat civil i, si escau, el nombre de fills, i la data, hora i lloc del seu enterrament. Vides sense notorietat pública, però totes amb una història perquè algú la recordi. A l'edició de les comarques gironines de dimarts, hi havia l'una rere l'altra les necrològiques d'Anna Trayter Trias i Maria Carme Trayter Trias. Totes dues van néixer, van viure i van morir a Olot. L'una va morir diumenge a 80 anys. L'altra, dilluns a 84 anys. La primera va ser enterrada dimarts a l'església de Sant Esteve a les 12 del migdia. La segona, el mateix dia, al Sagrat Cor-Caputxins d'Olot a les 5 de la tarda. Dedueixo que eren germanes i hi imagino un lligam que ha fet que l'una, la més gran, no pogués sobreviure l'altra. M'ho imagino com si aquestes morts, tan pròximes, fossin l'inici d'un relat. Jo, de fet, no en sé res. Descansin en pau.