Opinió

Raça humana

Un nen que va vèncer els nazis

Amb prou fei­nes tenia 10 anys quan el 1940 el seu germà el va apun­tar –a través del movi­ment escolta– a l’Armia Kra­jowa, el prin­ci­pal movi­ment de resistència polo­nesa en l’ocu­pació nazi, i jun­ta­ment amb altres nens i ado­les­cents va des­truir vint tancs ale­manys i quinze vehi­cles cui­ras­sats amb gra­na­des i ampo­lles de gaso­lina. El 1942 va ser detin­gut per la Ges­tapo i tor­tu­rat durant tres mesos a la presó de Kielce, i al setem­bre tot el grup de com­ba­tents va ser enviat a Auschwitz-Birke­nau. La majo­ria, entre els quals el germà, van ser assas­si­nats a la cam­bra de gas; ell es va sal­var i pas­se­ja­ria el tri­an­gle ver­mell de pre­so­ner polític per Buc­henwald, per Mit­tel­bau-Dora, immensa mina de fabri­cació d’arma­ment, per Har­zun­gen i per Ber­gen Bel­sen, d’on va ser alli­be­rat el 15 d’abril de 1945, malalt i des­no­drit però super­vi­vent per la força de la seva joven­tut con­tra les infec­ci­ons que omplien les fos­ses comu­nes de cadàvers sense enter­rar. Refet de la misèria i de l’espant, el 1947 va tor­nar a Polònia però a la fron­tera el van acu­sar d’espia i el van tan­car durant tres anys. Edward Paczkowski, aquell nen que va plan­tar cara a l’hor­ror, ha mort aquest mes de desem­bre i ja forma part de la memòria –molts anys silen­ci­ada– de la resistència del poble gitano i de l’exter­mini que va patir com a “raça infe­rior por­ta­dora del gen de la cri­mi­na­li­tat”: este­ri­lit­za­ci­ons forçoses, eli­mi­nació de tot dret civil, ope­ra­ci­ons de neteja racial, nens exe­cu­tats en expe­ri­ments mèdics/científics, afu­se­lla­ments mas­sius i depor­ta­ci­ons als camps de con­cen­tració... Ell en va dei­xar un tes­ti­moni que no s’ha de per­dre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.