Opinió

Eugeni Rodríguez

President Observatori contra l’Homofòbia

Pels drets i les llibertats LGTBI

Acabem l’any 2021 amb unes dades sobre l’impacte de l’LGTBI-fòbia a Catalunya absolutament decebedores. El creixement de les violències i discriminacions per raó d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere se situen en un 50% en relació amb l’any anterior. Aquest terrible augment es dona de manera compacta a tots els àmbits, en especial a l’espai públic, sent també molt significatiu l’ascens en espais com l’habitatge i el transport públic –tot i que cal destacar l’encert de l’activació del primer protocol contra l’LGTBI-fòbia realitzat per l’Observatori Contra l’Homofòbia i TMB–. Pel que fa a  col·lectius, l’impacte és alarmant en tots ells, havent-hi un fort impacte en les agressions a dones transsexuals i un repunt en el cas de les dones lesbianes i bisexuals. Si analitzem el territori, podem comprovar com, tot i seguint sent la província de Barcelona la que pateix més casos, es donen amb la mateixa freqüència de creixement a Tarragona, Girona i Lleida. És important referir que no totes les incidències es deriven per la via penal –que també observa un augment molt en sintonia amb les dades facilitades per Mossos d’Esquadra, amb qui hi ha una molt bona coordinació per fer front a les denúncies que rebem tant l’OCH com el cos policial–. El gran dèficit es dona en la manca d’un operatiu efectiu i regulat per atendre de manera efectiva les incidències amb un itinerari administratiu. En aquest sentit és del tot primordial la proposta de llei de modificació de la llei 11/2014 que harmonitzi el règim sancionador amb la resta de l’ordenament jurídic del país i especialment amb la nova llei per la no-discriminació.

No podem naturalitzar episodis tan cruents com les agressions causades a quatre joves gais a la platja del Somorrostro de Barcelona. El patró dels agressors és, com en el cas de la violència de gènere, d’homes molt joves que moltíssimes vegades compten amb la impunitat com a garantia de la que no gaudeixen les seves víctimes.

Sense cap mena de dubte, la gran assignatura pendent de les polítiques públiques és implementar tots els mecanismes legals i de prevenció per aturar aquesta terrible xacra d’odi i violència vers les dones i/o LGTBI. Necessitem prioritzar la garantia dels drets i llibertats de col·lectius vulnerables i això requereix inversió en recursos humans, econòmics i, sobretot, de voluntat política  per fer-los efectius.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.