Una internacional reaccionària

Encetem el tercer any de la pandèmia: el tercer any consecutiu que l’extrema dreta aprofitarà la crisi sanitària, econòmica i social per treure’n benefici. Pocs escenaris més suculents per als qui s’alimenten de la desinformació, la desconfiança i la por que un període tan llarg d’incertesa, patiment i angoixa vital a escala global. Si a sobre els governants no són capaços de fer sentir la població protegida i respectada, la pandèmia esdevé un parc d’atraccions per als reaccionaris sense escrúpols.

Aquest 2022 caldrà estar a l’aguait, d’una banda, de com el discurs reaccionari continuarà penetrant en la societat des de racons insospitats per desplaçar el sentit comú cada cop més a mà dreta. De l’altra, de fins a quin punt l’amalgama mundial d’extremes dretes consolidarà lligams que les faria encara més perilloses.

L’extrema dreta europea ha assolit fites importants en l’àmbit del relat. S’han posat de moda opinadors que disfressen de nostàlgia i d’un pretès purisme esquerranós el que no és més que ser un reaccionari de tota la vida. Actuen com a peons ideològics de l’extrema dreta; com els polítics que, des d’altres files, fan de precursors. Un exemple és Manuel Valls: el nou ídol de l’extrema dreta xenòfoba francesa, Éric Zemmour, li aplaudeix amb devoció les ocurrències contra els immigrants. Els discursos racistes de Valls són victòries de l’extrema dreta, com també la passivitat europea davant la situació inhumana dels refugiats a les fronteres.

Atiar el racisme i la por a l’immigrant és, juntament amb la provocació i el victimisme, l’estratègia comuna de l’extrema dreta. Però per interessos es creen aliances que l’electorat patri potser no aprovaria, i per això intenten passar desapercebudes. El 2019, per exemple, una delegació d’eurodiputats reaccionaris encapçalats per Hermann Tertsch, de Vox, es van reunir amb la potent extrema dreta de l’Índia, fins i tot amb el premier ultranacionalista hindú Narendra Modi. I Alternativa per Alemanya acaba d’establir vincles ideològics i econòmics amb bolsonaristes i pastors evangèlics. Tant de bo aquest 2022 els mitjans dediquin recursos a investigar qui finança l’extrema dreta, per desemmascarar així interessos i hipocresies.