Fortaleses i debilitats del creixement econòmic

L’any parell omple el cistell, diu una dita catalana. Això sembla augurar el govern espanyol, que preveu per al 2022 un creixement del 7% del PIB i l’assoliment dels nivells de producció de prepandèmia. Paral·lelament, la Generalitat ha situat el creixement del PIB català en un 6,4%. El Banc d’Espanya, però, ha rebaixat la previsió de creixement al 5,4% i l’assoliment dels nivells prepandèmia al 2023, degut a l’albirament de certs riscos econòmics. En particular, la inflació interanual s’ha situat en el 3% i es preveu del 3,7% el 2022, empesa per la forta pressió dels preus energètics. També han guanyat protagonisme els colls d’ampolla a les cadenes de subministrament, que a hores d’ara afecten el 40% de les empreses espanyoles. Un altre aspecte desfavorable és el retard en l’execució dels fons europeus Next Generation a Espanya.

Tot i el ball de xifres, l’important creixement previst és una dada molt positiva. Ara bé, el que hauria de ser preocupant és la distribució de la renda entre les persones. A Catalunya la població al llindar de la pobresa va augmentar el 2020 un 2,7% (26,3% del total) i a Espanya, un 1,1% (25,3% del total). En altres paraules, més d’una quarta part de la població catalana i espanyola no disposa dels ingressos mínims indispensables.

D’altra banda, el 2022 l’evolució de la pandèmia marcarà la situació a cada sector econòmic. Les necessitats mèdiques s’hauran d’afrontar amb una important despesa sanitària, tot garantint la vacunació i el manteniment de la infraestructura hospitalària. També la restauració, l’hostaleria i el turisme oscil·laran segons la pandèmia, fet que hauria de preocupar els governs si volen assegurar la continuïtat de les activitats i l’ocupació. El sector industrial català continuarà afrontant importants reptes conjunturals (talls de subministrament mundial) i estructurals (transició climàtica i digital de l’economia global). Finalment, la (ineludible) transició energètica amb l’escenari del tancament nuclear català a deu anys vista hauria de ser abordada de manera decidida per les autoritats competents.

De ben segur el 2022 “omplirà el cistell”, però, com gairebé sempre, de manera desigual entre empreses, sectors i individus. Reduir aquestes asimetries és cabdal per a un creixement sòlid, just i sostenible.