Invertir en patrimoni

Con­ser­var, ges­ti­o­nar i pro­moure el patri­moni són acci­ons que hau­rien d’anar sem­pre apa­re­lla­des, cosa cer­ta­ment gens fàcil. Cadas­cuna d’aques­tes acci­ons, per sepa­rat, solen com­por­tar inver­si­ons com­ple­xes i cos­to­ses, sobre­tot quan no es té en compte la coherència ni la pon­de­ració.

Actuar en l’àmbit patri­mo­nial reque­reix molt de seny, i no dei­xar-se por­tar per pro­jec­tes sobre­di­men­si­o­nats que, és més que pro­ba­ble, s’aca­bin esta­ve­llant abans d’arri­bar a terme. Les raons poden ser econòmiques, polítiques o per­so­nals, no entra­rem en el detall.

No només la llista de monu­ments de les nos­tres comar­ques que estan aban­do­nats a la seva sort és llarga, sinó que també en tenim que han que­dat a mig camí del procés. Si bé els pri­mers ens entris­tei­xen, mal­grat ser cons­ci­ents que tanta riquesa patri­mo­nial no és abas­ta­ble, més ens dolen aquells en què la desídia o la manca de com­petència els ha dei­xat “mal ves­tits i mal calçats”. No garan­tir la per­vivència d’un pro­jecte, quan ja s’hi han inver­tit molts esforços, és més greu que no fer-hi res, al meu enten­dre.

Cal dir que aquesta, però, no és la manera de fer del Ser­vei de Monu­ments de la Dipu­tació de Girona. Quan una cosa es fa bé i fun­ci­ona, s’ha de reconèixer i valo­rar.

Per si no en teníeu conei­xe­ment, aquest orga­nisme dis­posa d’un pla d’ajuts anual per fer que el patri­moni dels muni­ci­pis de la nos­tra demar­cació, sigui quina sigui la pro­pi­e­tat, asso­leixi unes con­di­ci­ons dig­nes de con­ser­vació, visita i ren­di­ment.

Al mateix temps, dis­posa d’un equip tècnic i una bri­gada d’obres que exe­cuta pro­jec­tes de forma directa des de la fi dels anys sei­xanta del segle pas­sat.

Evi­dent­ment que no es pot inver­tir diner públic de forma indis­cri­mi­nada arreu. Les capa­ci­tats són limi­ta­des, com també ho són les neces­si­tats i els interes­sos de la soci­e­tat. No obs­tant això, s’ofe­reix la pos­si­bi­li­tat als pro­pi­e­ta­ris de pre­sen­tar-se a la con­vo­catòria de sub­ven­ci­ons. La con­currència és lliure. Després es valo­rarà la importància del bé patri­mo­nial i la seva uti­li­tat pública, la neces­si­tat i la urgència de l’actu­ació a rea­lit­zar, i la impli­cació de les parts. Si s’acaba exe­cu­tant, veu­reu com es fa una feina de for­mi­gueta, però amb pas­sos ferms i cohe­rents.