Tanquem l’any, sisplau!

de noves vari­ants, i de polèmica entre els par­ti­da­ris i els con­tra­ris de les vacu­nes. Tan­quem un nou any covid, amb la resta de malal­ties apar­ca­des en llar­gues llis­tes d’espera. I aquest any, a més, podem dir que hi ha més pro­fes­si­o­nals de l’atenció primària que aban­do­nen que no pas l’any pas­sat. Aban­do­nen perquè es tro­ben amb un sis­tema de salut que no està pre­pa­rat per assi­mi­lar la situ­ació i que no mos­tra sig­nes de millora. Aban­do­nen perquè no poden fer allò que els va moure a posar-se la pri­mera bata. Aban­do­nen perquè han esde­vin­gut cor­retja de trans­missió d’un sis­tema sani­tari que ha per­dut cre­di­bi­li­tat i coherència davant la ciu­ta­da­nia. Aban­do­nen perquè estan cre­mats. I no m’estra­nya.

a mercè de la covid-19, hem assis­tit a un late show de la salut pública emès en directe. Ens van con­fi­nar i ens vam que­dar tan­cats a casa, veient com l’admi­nis­tració era incapaç de garan­tir-nos mas­ca­re­tes o gel hidro­al­cohòlic, con­si­de­rats de pri­mera neces­si­tat: veient com els interes­sos polítics i par­ti­dis­tes dei­xa­ven la població sense el mate­rial neces­sari per fer front a l’emergència sanitària en aquell moment. I la població, com va res­pon­dre?

grups de volun­ta­ris que van cosir mas­ca­re­tes i van bus­car la manera de fer bates per abas­tir els hos­pi­tals, on el per­so­nal es cobria amb bos­ses de brossa per plan­tar cara a un virus que ens pre­sen­ta­ven letal. I alguns hos­pi­tals van ser incapaços de repar­tir aquest mate­rial de seguida, sota l’excusa de pro­ces­sos de desin­fecció lentíssims que ningú no va enten­dre. I què més ha fet la ciu­ta­da­nia? Des que el 27 de desem­bre de l’any pas­sat es va pun­xar la pri­mera vacuna a Cata­lu­nya fins ara, s’ha vacu­nat més del 78% de la població amb pauta com­pleta, s’han man­tin­gut els con­fi­na­ments a càrrec de les empre­ses i famílies, i s’han tan­cat boti­gues i nego­cis que no han tin­gut prou mus­cu­la­tura per supor­tar la càrrega. I més que se’n tan­ca­ran.

esforços i la ciu­ta­da­nia n’ha fet. Van dema­nar con­fi­na­ments, i tot­hom es va tan­car. Van dema­nar vacu­nació mas­siva i la gent s’ha vacu­nat. L’admi­nis­tració va dema­nar que tot­hom tingués el cer­ti­fi­cat covid i la gent va res­pon­dre tan ràpida­ment que va blo­que­jar el sis­tema. La res­posta ha estat sem­pre posi­tiva i mas­siva. Van dema­nar que tot­hom es fes tes­tos d’antígens a casa, i les farmàcies van que­dar-ne sense. Ha començat el procés de vacu­nació de la dosi de reforç i majo­ritària­ment els citats han res­post. Ho han fet. Què més hi ha?

de l’admi­nis­tració. Fa mesos que sen­tim que el pro­blema és el col·lapse del sis­tema sani­tari, que fal­ten infer­me­res d’UCI, que fal­ten llits d’UCI i que fal­ten recur­sos a Salut, als hos­pi­tals i a l’atenció primària. I què espe­rem? On són les infer­me­res? On són els llits? On són els recur­sos per a l’atenció primària? On són els recur­sos per als hos­pi­tals? En aquest any s’ha demos­trat ober­ta­ment que neces­si­tem un sis­tema de salut pública fort, i això vol dir que aquells que el ges­ti­o­nen se l’han de creure.

el de garan­tir que el sis­tema de salut pública esde­vin­gui el refe­rent que ens van dir que era. Amb el repte de posar les bases per superar el punt d’inflexió en el qual ens tro­bem. Comen­cem l’any amb el repte de superar una crisi que ens pot por­tar de cap a la pri­va­tit­zació de la salut. Per tant, con­ju­rem-nos tots perquè qui hagi de fer la feina, vegi les coses clares: prou malalts apar­cats a les llis­tes d’espera, prou pro­fes­si­o­nals exhausts a la cuneta, prou elu­dir res­pon­sa­bi­li­tats, prou cul­par els que no es vacu­nen... Tan­quem l’any i comen­cem una nova etapa de superació. Sis­plau!