A la tres
L’Aisha, en Karim i l’escola
L’Aisha i en Karim –els noms són l’única part inventada d’aquesta història– són dos menors que viuen amb els seus pares en un pis d’un barri molt vulnerable. Seria més apropiat dir que viuen en una habitació d’aquest pis, en una quarta planta d’un edifici sense ascensor, atès que el comparteixen amb dues famílies més. El menjador, la cuina i el lavabo són espais comunitaris. És tot el que poden pagar. Ja voldrien ells gaudir d’un habitatge propi, però els ingressos familiars són els que són i l’Aisha i en Karim no tenen edat per treballar. En aquest nucli familiar només el pare té telèfon mòbil. Se l’endú quan surt de casa. Durant les primeres setmanes del confinament del 2020 van quedar aïllats, completament ignorats pel sistema. La claror del dia se’ls va extingir. Van passar unes quantes setmanes fins que l’esforç d’entitats locals per dotar els més pobres d’un ordinador portàtil els va reconnectar al món, almenys unes hores al dia i des d’un raconet del seu matalàs, de la seva pàrvula habitació, del seu minúscul pis que comparteixen tres famílies. Per a l’Aisha i en Karim l’escola era un oasi i ningú sap com ells com s’enyora quan tanca les portes. I com és de necessària per al seu benestar personal. El seu exemple, per desgràcia, no és un cas aïllat. M’explica una mestra d’un altre barri desprotegit que durant el confinament va perdre la pista del vuitanta per cent de l’alumnat. Ni un sol senyal. Només algun contacte amb els pares –i no en tots els casos–, als quals anava trucant quan podia. No els va recuperar, els menors engolits per la pandèmia, fins que no van tornar a obrir les aules.
Cada cop que hi ha una aturada de les classes, tornen els cants de sirena sobre si s’ha de retardar, o no, la represa del curs. Sense anar més lluny, tots els governs reactivaran, avui, aquest debat, però ignorant de nou moltes de les peticions que els ha fet arribar la comunitat educativa per fer front a la situació. Abans de prendre la decisió final, potser els seria útil abandonar els despatxos i conèixer l’Aisha i en Karim.