Conte de Nadal

Pels volts de Nadal, una entitat sense ànim de lucre va acabar la construcció d’un bloc d’habitatges de lloguer social en una ciutat mitjana de Catalunya. Aprofitant els dies festius, uns delinqüents van convocar-hi tot de persones, van anar rebentant portes dels pisos i van vendre les noves claus als ocupants.

Alertats pels veïns, els propietaris van avisar la policia, que els va informar era una organització criminal que controlava l’ocupació de la ciutat i que no hi podien fer res. Aquesta organització venia també serveis de punxar la llum i l’aigua, i inclús criatures de lloguer per hores per al·legar vulnerabilitat si sabien la data del desallotjament.

Com que el procediment judicial s’allargava, els propietaris van haver de pagar als ocupants perquè marxessin, contractant també uns “serveis de vigilància” per prevenir una nova ocupació dels pisos buits. Tot això es va allargar gairebé dos anys i es van haver de gastar 15.000 euros més per pis, ja que els ocupants ho havien rebentat tot. Finalment els pisos podran ser destinats a lloguer social.

Ni la policia, ni els tribunals, ni les institucions hi han fet res. Han permès que el problema social de l’habitatge sigui privatitzat per omissió, passant la pilota als propietaris. Per cada ocupació amb rerefons de vulnerabilitat so- cial n’hi ha nou més que no ho són igualment tolerades. Aquest descontrol està afavorint tot tipus de màfies de l’ocupació i la desocupació, vinculades amb la delinqüència menor. És qüestió de temps que passin al joc, l’extorsió o coses pitjors.

Quan l’Estat falla, el més fort fa la seva llei. No hi ha cap polític capaç d’abordar realment el problema de l’accés a l’habitatge amb ànim de solucionar-lo i no de viure’n fent-ne demagògia? Quan els polítics fallen, els extremistes prenen el seu lloc.