Que arribi la tardor!
Era d'esperar un xup-xup electoral intens durant el mes d'agost. Des de fa mesos els partits han donat la legislatura per esgotada i comencen a esmolar les ungles i els arguments per afrontar la propera batalla electoral. N'hi ha que corren massa, com l'Oriol Pujol, que ja d'entrada va descartar qualsevol mena de pacte per governar. Potser l'endemà de les eleccions ho lamentarà. De totes maneres, poc cas li han fet des d'ERC, perquè el president del partit, Joan Puigcercós, ha anunciat que pactarà amb CiU “si defensen el referèndum per la independència”. O ni tan sols s'escolta el portaveu en el Parlament de CiU o és que fa aquestes declaracions per mantenir la seva quota de presència als mitjans. Puigcercós tampoc no ha fet gaire cas al que va dir Artur Mas no fa gaires dies en el sentit que descartava un referèndum d'independència durant la propera legislatura, si és president. La proposta de Mas és demanar el concert econòmic. Mentrestant des del PSC continuen afirmant que dins del partit no hi ha dues maneres d'entendre Catalunya, pel que fa a la qüestió nacional. El conseller Joaquim Nadal nega amb rotunditat que el conseller Antoni Castells hagi deixat “plantats” els seus companys de partit de cara a les properes eleccions, i ho argumenta dient que Castells ha verbalitzat que farà costat al candidat del PSC i que, simplement, es disposa a treballar des de la segona línia. En Nadal referma el seu compromís amb el projecte del president Montilla i també referma el seu catalanisme, afirmant que ho és més (catalanista) que molts independentistes. Mentrestant la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, afirma rotundament que votaria en contra de la investidura d'en Mas, en cas que CiU guanyi les eleccions. Sánchez-Camacho sospita, a més, que els convergents pretenen fer un tripartit amb Reagrupament i Solidaritat Catalana. En resum: un no acabar d'afirmacions buides de contingut real, de paraules vanes i trivials que, si cal, s'empassaran amb un somriure als llavis. Si us plau, que arribi la tardor, i per tant les eleccions, i s'acabi aquest estiu d'assolellades dialectals. Si aquest ha de continuar essent el nivell del debat polític, estem arreglats.
