L’empremta de Pujol

Tot i que soc als antípodes del pujolisme, vull reivindicar alguns aspectes de la figura del president Pujol perquè, agradi o no, ha estat clau per a Catalunya. De fet, les úniques estructures d’estat que té aquest país van ser creades sota la seva gestió –la immersió, TV3, els Mossos…

Quan Pujol va confessar que tenia una part de l’herència a l’estranger, se’l va tirar a la foguera. Vam comprar el relat íntegre del nacionalisme espanyol sense fer-ne cap revisió a fons, especialment els que havien estat políticament al seu costat. Potser es va sobredimensionar, perquè la corrupció ja l’havia esquitxat abans a través de persones vinculades a la seva formació com ara Alavedra i Prenafeta en el cas Pretòria, en què també hi havia polítics del PSC-PSOE implicats. Madrid ja li tenia ganes perquè quan el president Pujol hi anava a parlar amb el govern espanyol ho feia desacomplexadament, no com ara... Però el 2012 el desig de revenja va obtenir el vistiplau del règim del 78, que no va perdonar a Pujol l’entrevista que va fer a La Sexta. No li va perdonar, a ell, que sempre va fer costat a la Transició i a tot allò repressiu provinent de l’Estat, que hagués dit que en un referèndum d’independència votaria sí. Votaria sí perquè va veure que ja no es podia continuar pactant res de fons, especialment en la gestió dels recursos i els impostos. Ara els nous inquilins neoautonomistes justifiquen el seu pactisme a canvi de res al·legant que a Espanya hi ha el govern més progressista de la història, tant que sota la seva gestió es continuen il·legalitzant partits i perseguint polítics demòcrates, que han de viure a l’exili perquè, si tornen, corren perill d’anar a la presó.