Arrencar a córrer

Arren­car a córrer. Aquesta és la reacció natu­ral, ins­tin­tiva, davant del perill, de l’emergència. Ja ho vam fer fa 35 anys, quan es va per­pe­trar un atemp­tat con­tra la refi­ne­ria d’Enpe­trol, al com­plex petroquímic de Tar­ra­gona. I ho vam tor­nar a fer fa dos anys, quan vam patir un dels acci­dents més greus de la indústria petroquímica, a la planta d’Iqoxe, que va pro­vo­car tres morts i diver­sos ferits i del qual encara que­den molts incògni­tes per des­ve­lar. El des­co­nei­xe­ment és el gran ene­mic d’una inter­venció cor­recta davant d’una emergència. I córrer és la res­posta ins­tin­tiva, no l’efec­tiva. Però si hi tornés a haver una emergència tor­naríem a fugir, a córrer, perquè no sabem què fer ni com actuar. Ni ho sabíem ales­ho­res ni ho sabem encara del tot, segons lamen­ten la Fede­ració d’Asso­ci­a­ci­ons de Veïns i els sin­di­cats majo­ri­ta­ris que han con­vo­cat una mani­fes­tació per a aquest 14 de gener, en el segon ani­ver­sari de l’explosió a Iqoxe. És cert que en els dar­rers dos anys s’ha avançat en la posada en marxa del Pla­seqta, el pla d’emergència del sec­tor químic de Tar­ra­gona. Dilluns la Gene­ra­li­tat va començar a ins­tal·lar dese­nes de sen­sors, en el marc d’una prova pilot que ser­virà per detec­tar fui­tes tòxiques. I cre­uem els dits perquè l’Estat com­pleixi i al juny ja tin­guem ope­ra­tiu el sis­tema d’avi­sos mit­jançant un SMS als mòbils. Avan­cem, però, massa a poc a poc, lamen­ten sin­di­cats, veïns i ajun­ta­ments de l’entorn. Alguna cosa falla, quan la ciu­ta­da­nia encara ens tro­bem amb la per­cepció del perill intacta. I si hi torna a haver una emergència arren­caríem a córrer espe­ri­tats.