El nom del porc i del senyor

Qui diu les veritats perd les amistats, i més si les amistats són poderoses i qui les diu és un malèvol comunista transmutat en ministre: diana contra la qual els senyors disparen en el nom del porc per tapar la merda d’unes macrogranges denunciades per la UE pels seus efectes altament contaminants. Ens referim a les declaracions del titular de Consum, Alberto Garzón, sobre la necessitat de frenar una producció intensiva insostenible mediambientalment, que fa perillar el 40% dels aqüífers, que obliga a importar tones de soja per alimentar els animals i contribueix a agreujar el procés de desforestació a Llatinoamèrica, i que expulsa a l’atmosfera un gas metà més perillós que el CO2. El ministre no es referia al petit ramader sinó a la concentració d’immenses fàbriques que creen carn de porc a tota pastilla per exportar i que estan imposant el seu model de creixement: actualment el 77,8% de les explotacions són intensives i el percentatge és encara més gran a Aragó, Catalunya i Castella i Lleó. Si en volen conèixer les misèries busquin un Salvados del febrer del 2018 quan Jordi Évole es va infiltrar en una macrogranja o escoltin les denúncies de les plataformes contra la ramaderia industrial sorgides a l’Espanya buida; veuran la cara més cruel i bruta d’un negoci que devora el planeta. Més que posar el crit al cel, no seria més intel·ligent treballar per un canvi de model? (Sí, vol dir també consumir menys carn, el debat ja és present en la societat.) El que no s’hi val és que els senyors diguin el nom del porc per defensar els seus interessos.