Pensar en gran per ser grans

Què se n’ha fet de la Catalunya emprenedora? Em seria difícil posar data a l’inici del declivi, però que aquesta emprenedoria catalana, que va ser tan potent en el passat i que va fer de Catalunya un país industrialitzat i modern, es fongués tan fàcilment, hauria d’ésser tema d’estudi. Una societat acostumada a sobresortir sempre de les adversitats i capaç de crear tant; quan semblava que el vent ens seria favorable, hem perdut l’anhel creatiu.

Josep Bonaplata i Corriol era fill d’un empresari tèxtil i treballava a la fàbrica dels seus pares fins que aquests van morir i en va agafar la direcció el seu germà hereu. Aleshores, veient la competència dels anglesos, va viatjar a Lancashire, Anglaterra, on hi havia el focus més important de la fabricació del cotó, per aprendre’n. Allà hi va aprendre les tècniques més innovadores, i sobretot la utilització del vapor com a font d’energia que substituïa la força de l’aigua corrent dels rius, i era un gran avenç.

Torna a Catalunya i funda dues empreses: una foneria de ferro colat (1832) que li permetria la fabricació de la maquinària de l’empresa tèxtil (que fins aleshores era de fusta) i que més tard coneixeríem con La Maquinista Terrestre i Marítima, i la segona empresa va ser la coneguda com La Vapor, una empresa tèxtil inaugurada el novembre del 1833 que ocupava 700 persones i que fou destruïda en la Bullanga de 1835. Bonaplata va introduir al país la màquina de vapor com a forma d’energia, iniciant la primera revolució industrial.

Miquel Badia i Bunyol era un mataroní que havia anat a Cuba i que va assistir a la inauguració del tren de l’Havana a Güines. En adonar-se del gran potencial de desenvolupament econòmic que suposava el tren, torna a Mataró i crea la primera línia de tren de l’Estat espanyol, que anava de Mataró a Barcelona.

El 1841 l’emprenedor català Pere Gil Babot, juntament amb el francès Charles Lebon, aconsegueixen el primer contracte per a l’enllumenat públic per gas a l’Estat espanyol, per il·luminar Barcelona, i el 1843 creen a Barcelona la primera fàbrica per fabricar i distribuir gas.

Pere Duran i Farell va ser l’introductor del gas natural a Catalunya i a Espanya, el promotor de la xarxa de gasoductes i l’impulsor de gasoducte que porta el seu nom i que connecta Algèria amb l’Estat espanyol, passant pel Marroc, i que ara els marroquins han tancat com a represàlia política. La xarxa de gasoductes espanyols van ser confiscats pel govern d’Espanya perquè no podia permetre que el gas a Espanya entrés per Catalunya. De la mateixa manera que Catalana de Gas va d’haver de canviar el nom per Gas Natural, ara és Naturgy.

El sector financer també és ple d’exemples que empresaris i gent amb visió veien la importància de tenir entitats catalanes pròpies. Des de les caixes fins al darrer cas, que va ser el de Banca Catalana. Jordi Pujol, molt abans de fer política, va dir que era l’hora de fer país. En el 1959 Florenci Pujol i Brugat, Jordi Pujol i Soley i Francesc Cabana i Vancells compren la Banca Dorca d’Olot, que posteriorment serà Banca Catalana. La història de Banca Catalana ja la coneixen pels llibres magnífics que ha escrit l’amic i company d’aquestes pàgines Francesc Cabana. I on és ara tot aquest neguit emprenedor?

Jo pensava que amb els fons Next Generation sortirien els emprenedors per crear indústria moderna i de futur, com van fer tants i tants predecessors, però veig moltes iniciatives enfocades al turisme, i a la gastronomia... i poques a la indústria del futur.

Un amic meu m’ha fet arribar un projecte que m’ha engrescat: és un projecte industrial i de futur. Es tracta d’un estudi molt ben fet del grup promotor FabCat que té com a objectiu participar de forma activa i altruista en la promoció de Catalunya com a ubicació d’alguna de les fàbriques de semiconductors i xips que s’han de construir a la UE. El promotors són enginyers altament qualificats. El seu estudi i proposta l’estan presentant i si algú té interès a conèixer-los pot entrar aquí, http://www.fabcat.eu/. És una gran oportunitat de país on hi hauria d’estar tothom implicat.

Potser seria hora de retrobar l’esperit català dels nostres avantpassats i fer un esforç per reindustrialitzar i modernitzar de nou la indústria catalana. Només pensant en gran podrem ser grans.