Pere Giró, alcalde i paleta

A Figueres han conviscut durant molts anys dos personatges coneguts com “Pere paleta”. Dues persones que han tingut en comú el nom (Pere), el sobrenom (paleta), el ram professional (la construcció) i també la inquietud per la política. L’un i l’altre han viscut en mons molt diferents. Les seves vides es van creuar quan un era empresari de la construcció i alcalde de Figueres i l’altre, un manobre, sindicalista i comunista. Això va passar el 24 de gener del 1976, quan l’aleshores militant del PSUC Pere Crosas, amb representants de l’Assemblea de l’Alt Empordà, va lliurar una petició d’amnistia amb 1.009 signatures al batlle de Figueres.

L’alcalde era Pere Giró i Brugués (Vilafant, 1932-Figueres, 2022). Havia accedit a l’alcaldia el 1973, amb la qual cosa es convertia també en jefe local del Movimiento. Giró va ser alcalde de la ciutat fins al 1979, quan va plegar per presentar-se com a candidat al Senat per la UCD d’Adolfo Suárez. La mort del dictador, enmig del seu mandat, el va convertir en l’alcalde de la transició; i si bé d’aquella època li podem retreure falta de valentia a l’hora de retolar tots els carrers en català, s’ha de reconèixer que tampoc ho va tenir fàcil. Pocs mesos després de la mort de Franco, va propiciar la primera crisi municipal, destituint de les seves responsabilitats el seu tinent d’alcalde, Fernando Gallego, membre del partit Unión del Pueblo Español, i molt ben relacionat amb el líder de Fuerza Nueva, Blas Piñar, i Juan García Carrés. D’aquesta manera, Pere Giró es desmarcava del passat falangista, va pujar al carro del reformisme de Suárez i més tard a Unión de Centro Democrático. El vaig conèixer en aquells anys, quan jo era un jove aprenent de periodista i vam acabar als tribunals. Durant el seu mandat es van construir l’escola Joaquim Cusí i l’institut Alexandre Deulofeu, es va posar en servei el cinturó de ronda de l’N-II i l’autopista, i va inaugurar el Teatre Museu Dalí, que havia fet el seu predecessor en el càrrec. Pere Giró, que també va ser president de la UE Figueres del 1970 al 1973, regentava una empresa constructora, que ha deixat importants obres com a testimoni del seu pas. Un home dialogant, que no va fer escarafalls del seu passat i s’ha mostrat ben cofoi de la seva trajectòria quan deia: “He arribat fins aquí sent en Pere paleta, de la qual cosa em sento molt orgullós.” Fins aquí has arribat, Pere, que la terra et sigui lleu.