Condemnats a mort

La paraula mort inspira una tremolor entre la majoria. El contingut d’aquesta paraula no és ben rebut en una conversa. Entesa com una sanció, la majoria dels estats desenvolupats han tret aquesta condemna del seu Codi Penal. La mantenen alguns estats dels EUA que l’apliquen molt rarament. La Xina, Rússia i els estats àrabs del golf Pèrsic continuen llevant la vida dels seus conciutadans amb la naturalitat amb què els altres engarjolen per uns anys els assassins i els terroristes.

Els EUA tenen més morts per la covid-19 que els soldats morts a la guerra del Vietnam. Al cementiri d’Arlington hi ha unes làpides amb el nom dels morts a l’orient llunyà, però els actuals dirigents podrien fer-ne un altra de nova amb els més de 800.000 morts del coronavirus. Aquells eren joves, mentre que aquests altres tenen totes les edats, però es desconeix el talent perdut entre tots ells i, per tant, el mal que s’ha fet a l’economia i a la política americana.

La covid-19 mata gent, però la seva xifra s’ha reduït després de l’aplicació de les famoses vacunes. No obstant, encara hi ha un reguitzell de morts entre els no vacunats i fins i tot en els vacunats, tot i que en aquest cas són molts menys. Entre els qui agafen la covid-19 n’hi ha alguns que es limiten a tenir uns dies de mal de cap i de febre alta i poca cosa més. Altres, en canvi, acaben a les UCI dels hospitals i algun, al cementiri per raons que encara no estan ben clares. La xifra de morts entre nosaltres és considerable, tot i que molt inferior a la dels EUA o Rússia, però torno a repetir que no sabem el que s’ha perdut de talent i d’obra al servei de la humanitat.

Enfront d’això, trobem els qui no es vacunen i fins i tot es revolten violentament per evitar ser vacunats, com si aquesta fos una mesura imposada per un estat dictatorial. Els convidaria a visitar les UCI dels hospitals i les sales on es preparen els cossos dels que no han sobreviscut a la infecció del virus. Potser aleshores s’adonarien que la vacuna té una finalitat més generosa que el que es podien pensar. Una altra cosa és que les empreses farmacèutiques que han patentat les vacunes tindran uns balanços magnífics amb un compte de resultats envejable. Fins i tot els catalans ens hem afegit a aquesta relació de farmacèutiques productores de vacunes. Es tracta de la societat Hipra, domiciliada a Amer, propietària de la família Nogareda, d’Olot. També a Catalunya hi ha talent per a la fabricació d’aquests productes.

Segons el meu criteri, la humanitat no té dret a treure la vida d’alguns dels seus conciutadans, sigui quin sigui el delicte comès. Encara està per resoldre el problema de com castigar les accions no admissibles, ja que tampoc es veu que la presó sigui un càstig que suposi reinserció dels condemnats un cop complerta la pena.

Queda molt per descobrir en el terreny del dret penal. L’economia també està barrejada amb aquests problemes. No condemnen a mort ningú per robatoris o estafes, però difícilment aconseguim la regeneració de lladres i d’estafadors a les presons. Potser l’excepció al que estic dient és la dels àrabs del golf que es dediquen a tallar mans per haver robat o decapitar per haver manifestat les seves simpaties per un estat democràtic veí. El pecat polític és per a alguns més greu que el pecat que mereix una sanció penal.

Les sancions per haver comès un delicte econòmic haurien de proposar-se la regeneració d’aquells que l’han comès, però en aquesta llarga llista de sancions i sancionats hi ha poques esperances de curació. I, no obstant, és que algú posa en dubte que si això s’aconseguís, a més que hi hauria més tranquil·litat als carrers, l’economia creixeria un pèl?