Segle XXI

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anar la setmana passada a Madrid a defensar el referèndum. Com Puigdemont i Torra, i tots els presidents que han insinuat directament o indirectament aquesta possibilitat, Aragonès es va trobar amb l’enèsim cop de porta de l’Estat espanyol. Hem escoltat novament i sense cap sorpresa per a pràcticament ningú el no com una casa de pagès. Es pot entendre que Aragonès anés a Madrid i defensés el referèndum, d’altra manera els seus electors no ho haurien entès. El Club Siglo XXI, però, no és el lloc més adequat per fer-ho. És un espai caducat on majoritàriament en nom del club liberal el seu públic espera que el conferenciant de torn li digui allò que vol escoltar. En aquest cas, el públic del caducat selecte club esperava d’Aragonès que li parlés d’una Catalunya emprenedora i dels grans reptes previstos del futur. El públic volia escoltar del president de la Generalitat allò que el govern del PSOE i Podem ha venut a la seva parròquia, i sobretot a Madrid, després dels indults. Esperen un president dòcil, prudent i dialogant molt diferent dels anteriors. Volen que Aragonès, i el president té l’última paraula, només els parli d’economia i del curs de la pandèmia. Esperen que Aragonès els deixi clar que Catalunya vol ser un dels motors importants d’Europa i que expliqui que els catalans són els més emprenedors d’Espanya. Veus d’ERC ja creuen, com la majoria de l’independentisme, que no n’hi ha prou, amb els indults. Que han aprovat el pressupost de l’Estat i que, de moment, res de res. Val a dir que l’Estat ha transferit els interventors i secretaris d’ajuntaments al govern basc. Un fet que Catalunya no proposa amb contundència ni aconsegueix. Sens dubte, el Siglo XXI serveix per fer bullir l’olla. Allò que serviria per al prec d’Aragonès, tocant de peus a terra i per als objectius d’aquest segle, és la unitat catalana al Congrés i al Senat. Amb la unitat el govern tindria més difícil els cops de porta.