Volem bisbes catalans!
Aviat hi haurà nou bisbe de Girona i els fidels volen i demanen, com el 1966, que sigui un bisbe català
Amb aquest lema hi va haver el 1966 una intensa campanya, en plena dictadura franquista, impulsada per Jordi Pujol i Josep Benet. Va ser després que el Vaticà nomenés successor de Gregorio Modrego a Barcelona Marcelo González Martín. Finalment, el bisbe Marcelo va fer carrera a les Espanyes i a l’Arquebisbat de Barcelona el 1971 hi arribava, procedent de Girona, el futur cardenal Narcís Jubany. Escric tot això perquè el bisbe de Girona, monsenyor Francesc Pardo, està en pròrroga després d’haver complert 75 anys i aviat es nomenarà un nou bisbe. A la diòcesi en tot el segle XX i aquest segle XXI hem tingut bisbes catalans, amb dues excepcions; des del bisbe Tomàs Sivilla, nascut a Calella i nomenat el 1878, fins a Francesc Pardo, de Torrelles de Foix i nomenat el 2008, tots els bisbes de Girona han nascut a Catalunya menys Gabriel Llompart, mallorquí, i Josep Vila, de Benavites, al País Valencià. Tots respectats, menys Vila, nomenat en temps de la dictadura de Primo de Rivera, de qui diuen les cròniques que tenia un pòsit anticatalà, cosa que va provocar que a la premsa de l’època s’arribés a publicar: “No sap que no el volem a Girona?” Després de Vila va arribar el bisbe Josep Cartañà, en Pepet Vermell, nascut a la Conca de Barberà i que va guiar la diòcesi des del 1934 fins a la seva mort, el 1963. Va donar suport a l’aixecament militar contra la República, però el 1941 ja va fer editar un catecisme bilingüe i el 1947 només en català. Va ser el darrer gran bisbe d’abans del Concili. Després es pot dir que vam tenir sort: el selvatà Narcís Jubany, l’osonenc Jaume Camprodon i el barceloní Carles Soler. Van viure la transformació de l’Església i la seva pèrdua d’influència. Com deia Joan Ribas, en poc temps a Girona vam passar de tenir un doctor a tenir un bon pastor i després un administrador. Francesc Pardo ha estat i és un bisbe que ha trepitjat molt el carrer i ha fet relacions. El seu relleu inquieta. El gironí Joan Planellas va ser nomenat arquebisbe de Tarragona i no es preveu que el relleu de Pardo sigui gironí. Algú fa córrer que podria venir a Girona Romà Casanova, actual bisbe de Vic. Ja se sap que els pronòstics solen errar si depèn del Vaticà. Ja ho veurem. Ara, qui remena les cireres prop del papa i el nunci és el cardenal Omella, nascut al Matarranya. Per això cal recordar que per Girona els fidels volen i demanen un bisbe català. Com el 1966!
