Rumb al 2023

A un any i mig de les eleccions municipals, cap moviment polític és gratuït. Tothom pensa en el maig del 2023, malgrat que ningú ho vol reconèixer. Absurd, tot sigui dit, això de no admetre que els engranatges dels partits treballen amb un destí fixat. És aquella vessant d’infantilisme que té la política. Doncs bé, enmig d’aquesta atmosfera electoral, sorgeix la polèmica a l’Ajuntament de Girona per com s’ha aprovat el nou contracte de la neteja i de la recollida de residus. El motiu de la controvèrsia és amb qui ha pactat el govern municipal, de Junts i ERC, i a canvi de què. I el to del debat ha estat més encès que mai, i ha generat una imatge, en conjunt, decebedora. És evident que amb qui es pacta és important, però ho és tant com l’actitud de les parts susceptibles d’arribar a un acord. La prepotència o els aires de superioritat no ajuden, ni tampoc el fet d’usar el poder de fer pinça per posar contra les cordes el teu rival polític. I fa la sensació que en aquest cas s’ha pecat una mica de tot. Els dards han anat en les dues direccions i, al final, els que n’han tret més rèdit són els qui s’ho miren des de la barrera, els dos edils no adscrits, anteriorment de Ciutadans, que gestionen els seus suports a conveniència malgrat la seva insignificança en el conjunt del ple. Són insignificants, però decisius. I ho tenen clar.

La pregunta principal és si calia un nou contracte de la neteja. La resposta és mil vegades sí! I de manera urgent. La ciutat ha crescut, les necessitats han canviat i és clar que l’actual sistema estava desfasat i el servei no arribava a tot arreu amb qualitat. Se m’escapa si la millor opció és un model de gestió pública, privada o mixta. De fet, confiava –i confio– que els meus representants al ple sàpiguen trobar la fórmula adient. I que, si això genera debat, es faci amb honestedat, amb visió de ciutat i amb prou flexibilitat perquè tothom cedeixi i tothom guanyi. I aquí s’ha suspès clarament. I és trist comprovar com cap dels quatre grans partits representats al ple municipal fa la reflexió en aquest sentit. Reconèixer que s’ha fracassat en el debat polític i en la negociació en un aspecte tan important com és la gestió dels residus. En canvi, s’opta per l’estratègia del “i tu més!” o per la del silenci absolut per evitar que la marejada esquitxi. I el més trist és que tot fa pensar que en veurem més, d’aquestes polèmiques. S’ha posat rumb al maig del 2023.