Per unes escoles segures

Li pregunto a una amiga que és mestra com ho porta. “És una bogeria, estem desbordats”, em contesta. I és que gestionar la situació a moltes escoles, especialment aquesta setmana, ha estat molt embolicat. Sobretot en els grups de primària, en què la majoria de l’alumnat no està immunitzat ni vacunat i la variant òmicron està fent molta incidència, a diferència d’altres onades. El protocol i els seus canvis constants no hi ajuden gens. El fet que s’hagin de detectar un mínim de cinc contagis fa que molts grups primer no es confinin, perquè no arriben a la xifra. Però un o dos dies després, sí, perquè apareixen nous casos. I, mentrestant, la mainada havia anat a l’escola amb normalitat –o no, perquè molts pares ja han optat per quedar-se els nens i nenes a casa, esperant que l’onada vagi de baixada. Això sempre que els tests d’antígens es facin amb certa celeritat, que no sol ser el cas. I cal sumar-hi, també, quarantenes a banda del grup bombolla escolar, que crea desajustos i pot provocar, per exemple, que tot el grup estigui confinat menys un o dos alumnes perquè durant el brot ells no havien assistit a l’escola. Un autèntic embolic de gestionar, perquè, per afegir-hi més problemes, si no n’hi havia prou, el col·lectiu de mestres també està molt afectat pels contagis i cobrir les baixes que es generen és gairebé missió impossible. I no parlem de la logística familiar!

No seré pas jo qui doni la solució màgica ni qui gosi criticar les escoles, que hi posen el 200% en unes circumstàncies que els obliguen a assumir responsabilitats que no els són pròpies. Però l’evidència és que l’actual sistema s’ha vist superat per un tsunami de contagis i no funciona. El conseller Argimon augura que a l’abril ja no hi haurà quarantenes i que es tractarà la covid com una grip. Però falten més de dos mesos i ara hi ha prioritats sobre la taula. I una de les que no poden esperar més és la de recuperar aquella percepció que havíem tingut fins ara: que les escoles són un espai segur per als nostre infants.