Perquè la Flors descansi en pau

A la Flors li agradava Whitman, era afectuosa, de la broma i comprensiva, es posava en la pell dels més vulnerables i tenia caràcter per complir el seu compromís com a cooperant de Metges del Món per damunt de l’inevitable temor a les situacions perilloses. Flors Sirera Fortuny (Tremp 1963), infermera: la ciutat de Manresa on va créixer l’ha recordat de nou en complir-se el vint-i-cinquè aniversari del seu assassinat a Ruanda, el 16 de gener del 1997, juntament amb els companys Manuel Madrazo i Luis Valtueña. Aquest senzill article vol afegir-se a l’homenatge a tantes persones que han deixat la vida lluitant per millorar les condicions dels altres i que no han callat davant les atrocitats presenciades –també l’empordanès Joaquim Vallmajó, abatut el 26 d’abril del 1994. I a la vegada vol remarcar que al seu costat, i passin els anys i els governs que passin, s’hi manté ferm, tossut i resistent als obstacles l’advocat Jordi Palou-Loverdos en el seu afany perquè la veritat i la justícia s’obrin pas abans no les sepulti l’amnèsia negligent que és la victòria definitiva dels vencedors. Perquè Flors Sirera i Vallmajó van veure allò que el món no volia creure: les massacres comeses pel Front Patriòtic Ruandès del president Paul Kagame, amic d’occident, en la llarga dècada dels noranta. Tot i els vents en contra de la reforma del PP a la llei de justícia universal, Palou-Loverdos no ha deixat mai d’investigar i ara la sala penal de l’Audiencia Nacional ha ordenat reobrir la instrucció iniciada el 2008. El món ho ha de saber i les víctimes mereixen descansar en pau.