Purgues de novel·la

Quines són les raons tecnicoprofessionals o els conflictes amb la ciutadania del cos dels Mossos d’Esquadra que justifiquin la dura campanya de crítiques contra el relleu de càrrecs? Seguim esperant-ne ni que sigui una de sola. Els Mossos d’Esquadra sempre han estat a l’ull de l’huracà. És lògic, donada la seva enorme responsabilitat social. Ara bé, i fins a l’arribada d’ERC a la conselleria, aquesta vigilància necessària de l’oposició partidista –i dels moviments ciutadans, ara ben muts...– se centrava en els recursos, protocols per evitar abusos, intervencions desproporcionades o bales de goma. Aquest dilluns i en la compareixença voluntària del conseller Elena al Parlament per explicar-se, tota l’oposició s’ha limitat a l’adjectivació: “pinta de purga“, “tot de cap per avall”, “purga en majúscules”... Contra les canonades amb etiqueta estalinista, Elena es comprometia a reforçar anticorrupció.

De la tronada sols n’han quedat alguns ecos irrellevants pel servei públic: ara sabem que hi ha un intendent que s’anomena Toni Rodríguez que treballarà a Rubí; i que a Trapero li agrada (suposadament) fer una mica massa la seva. Una saga negra tirant a dolenta, però gens innocent políticament. Ben amanida des d’alguns àmbits periodístics amb eines literàries, acaba qüestionant tota la feina del cos. L’argument és feble, perquè Elena té tota la legitimitat democràtica per fer els canvis que determini. De fet, és la seva obligació, si es pretén fer un canvi en el model policial que abordi problemes històrics que sí que afecten de veritat el servei als ciutadans.