Sopars de duro

El català fa uns mil anys que existeix i, per tant, no cal estendre’s gaire en les seves ganes de viure, la seva resiliència i la seva vinculació al territori que li és propi. Tampoc calen grans investigacions per constatar que tot retrocés de la llengua catalana s’ha produït a causa de l’expansió política i social del castellà, per la via civil i sobretot per la criminal, basada en l’imperatiu legal (prohibicions i imposicions), la força i la repressió. Per això a l’exministre Illa, quan diu que no passa res si es fa una hora més en castellà a l’escola, cal explicar-li que sí que passa, perquè és un nou pas en aquest retrocés. I quan diu que el castellà també és llengua pròpia de Catalunya, cal recordar-li que no, que la pròpia és el català i que el castellà és la sobrevinguda, l’adoptada per imperatius de tota mena, la que la dictadura de Franco va implantar amb més brutalitat i eficàcia que mai. I quan algú, en aquests temps de moderna repressió, ens vol descobrir nous motius i culpables del retrocés del català, cal demanar-li que dediqui menys temps als argumentaris polítics i més a la biblioteca, que és font de coneixement. Potser hi trobarà la col·lecció completa del BOE. Allà hi és quasi tot. Al número 311 (pàgines 29313 a 29424) hi té la Constitució Espanyola, que només esmenta una llengua, el castellà, i en declara la supremacia per sobre de qualsevol altra. Hi té centenars de lleis, reials decrets i reglaments que imposen l’ús del castellà en tots els ordres a ciutadans, empreses, entitats i administracions. Hi trobarà disposicions que envien a Catalunya mestres, jutges, policies i altre funcionariat que no entén ni vol entendre el català, sabent que aquí és llengua cooficial i que els ciutadans hi tenen dret. Preguntin a Madrid quants cops l’Estat ha vetat promoure l’oficialitat del català a la UE. Busquin la sentència del Tribunal Suprem que, a instàncies de l’advocacia de l’Estat, prohibeix a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears comunicar-se en la seva llengua comuna. I després, si encara tenen dubtes, parlem de com l’Estat gestiona l’onada d’immigració, l’allau de canals de la TDT i el tsunami audiovisual i digital, protegint el castellà, i com Catalunya, sense estat, no pot fer res més que barallar-se no pas per un 25%, sinó per unes miserables engrunes en català.