Figueres, inesgotable
L’obligació de quedar-se a casa aquells dies del confinament més estricte també portà quelcom de positiu. Si ho puc dir així, hi havia més temps per pensar, més calma per meditar, més hores per enginyar –sempre, és clar, depenent estrictament de cadascú.
Durant un mes i mig, per obra i gràcia d’una generosa amistat amb la Joaquima, la Lluïsa i en Ramon de can Duran de Figueres, vaig tenir a casa els dos llibres de signatures del seu hotel, dues meravelles irrepetibles. Pensant en els magnífics anys (36) que vaig passar a Figueres, se m’acudí fer un paper (que diria Pla) sobre la quantitat de personatges que, d’incògnit o no tant, han passat per la capital de l’Empordà al llarg del temps. I els llibres de signatures de l’hotel Duran resultaven un testimoni documental interessant, sorprenent i autèntic. La història de la casa, amb més d’un segle i mig d’existència, pel que fa a visitants il·lustres que deixaven testimoni en el llibre d’or, començà el 1943. Cap més altre establiment figuerenc presenta, durant tants anys, una nòmina de famosos, coneguts, populars, científics i artistes de tota mena com la que es constata als dos llibres de can Duran. En definitiva, són documents creïbles de la història que dia a dia es va fent des del restaurant i, alhora, un precís engranatge amb la ciutat i el país
Tot girant-ne pàgines, saltava de sorpresa en sorpresa. Era impensable, increïble, i em delia per saber-ne més, per escriure. En vaig parlar amb el meu amic Joan Ferrerós. He de dir que no em costà gens ni mica de convèncer-lo, i vet aquí que ens posarem a la feina, cadascú des de casa seva. Anava resultant encara més palpable allò que sempre he cregut: que Figueres és la ciutat més ben comunicada del país i la que atrau més personal passant. És la primera gran vila que es troba venint d’Europa i ho té tot: plana riallera, muntanya, frontera i proximitat a la costa marítima, amb totes les comunicacions possibles: carretera dita nacional, circumval·lacions, autopista, alta velocitat, tren convencional...
Ara treballem l’última fase, repassar el text de cap a cap. Aviat haurem acabat i ens haurem d’empescar alguna altra cosa. Perquè jo, per la meva banda, enyoro Figueres, la seva gent, i tant de la ciutat com dels seus ciutadans hi ha molt a dir encara. Molt.
