Tal com som

Es viu en silenci i no té límits. L’assetjament escolar és d’aquells problemes latents que van mutant per adaptar-se als nous temps. I dic que no té límits perquè va molt més enllà del que succeeix dins les quatre parets del centre. Amb les xarxes socials, el setge a la víctima es produeix a totes hores, set dies a la setmana. Com a mare, reconec que em fa basarda que no acabi entrant a casa per una banda o per una altra. Perquè la pedagogia que fas amb els teus fills no sempre contraresta les múltiples influències de l’exterior. Estan en edat infantil i ja sento comentaris com “Aquell està gras” o “A en tal no el deixen jugar a futbol perquè no en sap” o “Tal altre diu que aquell és burro”. Són nimietats, ara mateix, però de les petites llavors en poden créixer arbres. I, d’altra banda, també em neguiteja que les diferències que ara demostren, fruit d’una personalitat pròpia però que no va en la direcció de la majoria, no puguin viure-les amb total plenitud. Cabòries que, segurament, van massa a l’avançada, però que també m’insten a insistir als petits de casa que no passa res per anar contra corrent i que el respecte a la diversitat és un valor primordial. Bàsicament, empoderar-los perquè no es deixin influenciar.

A Platja d’Aro, l’Ajuntament ahir va presentar els resultats d’un protocol amb què es vol fer front al bullying de manera transversal, en tots els àmbits socials, més enllà de l’escola. Es va posar en marxa fa cinc anys, treballant en xarxa no només per detectar els casos, sinó, també, per evitar que passin. Atenció i prevenció. Una iniciativa que cal aplaudir i que ahir ja es va veure que dona fruits. Sens dubte, el que va presentar ahir el govern de Platja d’Aro és una iniciativa ambiciosa, que implica molta gent. I en la qual és indispensable posar els cinc sentits per tallar d’arrel l’assetjament als infants i als adolescents. I cal desitjar que projectes d’aquest tipus es multipliquin per mil i en sorgeixin arreu. N’hi ha, però en calen molts més. Perquè les víctimes de bullying puguin sortir del silenci, que trobin prou suports per poder denunciar la situació i que aquesta no es transformi en un problema de salut mental com passa en moltes ocasions. O perquè aquells que se senten diferents puguin expressar-se tal com són, sense por, i que no acabin seguint el corrent per evitar ser assenyalats o coses pitjors. Tant de bo.