Jutges desbocats

En el dia d’avui, el sis­tema judi­cial ho amara tot. Són els jut­ges els qui deci­dei­xen qui ha de tenir acta de dipu­tat, quan se cele­bren unes elec­ci­ons, qui­nes mesu­res sanitàries cal apli­car, en quina llen­gua s’ha d’edu­car... Abso­lu­ta­ment tot passa per la balança de la justícia, la qual ha demos­trat en nom­bro­ses oca­si­ons que té el punt d’equi­li­bri força des­viat. I aquesta omni­presència dels jut­ges en la vida política i social crea uns pre­ce­dents peri­llo­sos. A Cata­lu­nya ho estem vivint des de molt abans de la pandèmia, amb una intrusió judi­cial en el procés inde­pen­den­tista per cas­ti­gar seve­ra­ment els seus líders i per­se­guir qual­se­vol movi­ment ciu­tadà, col·lec­tiu o indi­vi­dual, que s’hi mani­festés a favor. I arri­bant al sur­re­a­lisme d’inha­bi­li­tar un pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat pel sol fet de pen­jar una pan­carta.

Amb la pandèmia, tot ha con­ti­nuat pas­sant pel sedàs de la justícia, fins i tot aque­lles deci­si­ons més tècni­ques per con­tro­lar la malal­tia, sense ser experts en sani­tat ni en epidèmies. Han deci­dit, també, quin per­cen­tatge de cas­tellà cal apli­car a les esco­les, no només donant res­posta a les denúncies pre­sen­ta­des sinó anant més enllà i obli­gant a apli­car-ho a tots els cen­tres del país. Tor­nen a fil­trar-se, de nou, en la sobi­ra­nia del Par­la­ment, ara per exi­gir la inha­bi­li­tació de Pau Juvillà, per tenir uns llaços grocs al seu des­patx de la Pae­ria, durant unes elec­ci­ons en què ell ni el seu par­tit par­ti­ci­pa­ven. I han orde­nat retor­nar la meda­lla d’or de Bar­ce­lona al minis­tre fran­quista Martín Villa, acu­sat de crims de lesa huma­ni­tat per matan­ces com la de 1976 a Vitòria –tot i que, després, ell s’ha fet l’ofès i no l’ha accep­tat.

L’enu­me­ració de casos podria con­ti­nuar. Perquè els ten­ta­cles de la justícia arri­ben aquí, allà i arreu, de manera inso­lent i també malèvola. Els orga­nis­mes judi­ci­als estan en clara sin­to­nia amb els par­tits de l’extrema dreta. I alguns jut­ges estan tan des­bo­cats que fins i tot se’n van­ten, de les seves idees polítiques, a les xar­xes soci­als.