Assassinat per la indiferència

No era un sensesostre ni un d’aquells clochards mítics dels ponts del Sena allotjats per Cortázar en la immensa Rayuela, però sí un addicte del Barri Llatí i dels locals de la Rive Gauche, sobretot del cafè, restaurant i sala de festes Le Catalan al carrer dels Grans Agustins, regentat per Joan Castanyer (Blanes, 1903-Antíbol, 1972), director, guionista i actor de cine amb papers a L’Âge d’Or de Buñuel, Coriolan de Cocteau i Elena et les hommes de Renoir. Però tornem al nostre personatge, que es deia René Robert i havia nascut el 1936 a Friburg. Fotògraf d’ofici, a inicis dels 60 va arribar a París i va freqüentar Le Catalan i allà on Picasso –tenia el taller al mateix carrer– havia dinat i dibuixat damunt les tovalles, ell va conèixer la passió de la seva vida: el flamenc que immortalitzaria amb la seva càmera i sempre en blanc i negre en figures com Manolo Marín, Nieves la Pimienta, Chano Lobato, Camarón, Paco de Lucía, Enrique Morente... Sentia aquest art com l’expressió d’una forma de viure, n’havia publicat tres llibres i l’any passat havia cedit una de les seves col·leccions més importants a la BnF. Dimecres 19 de gener, al voltant de les nou del vespre mentre passejava pel carrer Turbigo, va caure a terra i ningú no el va ajudar a aixecar-se. A les sis de la matinada el va trobar un sensesostre i va avisar els bombers, però ja s’havia congelat. Com ha dit un seu amic, ha estat assassinat per la indiferència: “Horrible societat de la caritat virtual que deixa morir qui té al costat mentre mira al lluny.” Com ell, tants d’altres que no són coneguts.