Essència espanyola

Molt interessant l’entrevista que aquest diumenge feia el company David Portabella a José Bono, exministre de Defensa, capitost del PSOE i expresident de Castella-la Manxa. Bono hi deia algunes coses que permeten constatar, un cop més, ja que no és el primer cop que ho sentim, per què Espanya actua com actua amb Catalunya des de fa anys: perquè té molt present, potser més que els catalans, la possibilitat real que aconsegueixi independitzar-se. Per això van tancar qualsevol escletxa l’any 2006 amb la reforma de l’Estatut, per això se’l van carregar l’any 2010, per això van reprimir-nos durant l’any 2017 i per això ara intenten tombar un pilar important com la immersió lingüística i l’escola en català.

Sobre la reforma de l’Estatut del 2006 i el fet de si s’hi reconeixia Catalunya com a nació, per exemple, Bono hi deia això a l’entrevista: “És evident que tota nació jurídicament definida i proclamada acabarà exigint un estat, i cedir aquí era l’inici d’un procés d’independència, com després s’ha vist.” Més clar, l’aigua. Per això hi van passar el ribot, que va dir Alfonso Guerra amb sorna.

L’expresident del Congrés revela també allò que ja sabíem, que si a l’Estat espanyol hi ha 18 autonomies va ser per neutralitzar Catalunya i el País Basc. “Ho van plantejar Adolfo Suárez i Manuel Clavero Arévalo com una estratègia d’estat per treure importància a l’autonomia de Catalunya i del País Basc. És la realitat.” Dit i fet. “Vam ensopegar amb un Estatut que no havíem demanat. I ens havíem de prendre el cafè per a tots”, reconeix Bono. Més clar, l’aigua.

Sobre el rei emèrit, finalment, reconeix que Joan Carles I no actuava com li hauria tocat, és a dir, de figura decorativa: “Al rei li agradava entrar en àmbits de la política, i hi havia gent a qui li complaïa sempre.”

Pura essència espanyola.