Nadal, com a exemple

És tot força de la natura. Diumenge va tornar a demostrar que la ment ho és pràcticament tot. Rafa Nadal va fer història en el tennis, però la seva figura i el seu comportament transcendeixen l’esport de la raqueta. Va remuntar un partit que perdia dos sets a zero i amb un trencament gairebé assegurat a mig tercer set que era la sentència de mort en la final. En aquell moment, el big data li donava un escàs 4% de possibilitats de victòria, però el de Manacor va pensar que un 4% era molt tenint en compte les circumstàncies. Amb la pandèmia hem vist les males passades que ens fa la ment, amb l’allau d’addiccions que ha acabat enfortint, el cúmul de trastorns alimentaris que s’han generat o l’augment dels suïcidis per una època negra. La ment ho és tot, o gairebé. És cert que sense un físic imponent i una tècnica que ha anat depurant amb els anys tampoc Nadal aconseguiria res. Però ho ha tornat a fer. La seva mentalitat li fa creure en si mateix encara que vagin mal dades. Arribava a Austràlia curt de preparació i per posar-se a prova. Allà on Djokovic pensava dominar la història del tennis, l’esport ha volgut posar-hi una emoció de pel·lícula increïble americana i que un dels rivals acabi aixecant la copa. Al llarg de la seva carrera ho ha fet més cops i, per tant, ja no és casualitat. Però ara ho ha fet amb 35 anys, contra un rival deu anys més jove, clar favorit i amb un moment de joc excel·lent. Ja sé que a casa nostra molts l’han criticat perquè treu amb facilitat l’orgull patri del país veí. Però de la mateixa manera que reconeixem els mèrits de Federer sense pensar gaire si el suís entén la diversitat d’un país entre França, Itàlia i Alemanya, també hem de poder veure el balear com un esportista i despullar-lo de connotacions patriòtiques. L’esforç sense descans, la constància en els objectius i el treball abnegat són mèrits que alguns joves menystenen amb massa facilitat i el tennista els posa ara en voga amb una altra fita esportiva. Al davant d’aquest exemple hi trobem la polèmica absurda per qui representarà els de la Meseta a Eurovisió. Una disputa encesa a les xarxes que arribarà al Congrés i tot. És l’antítesi de l’exemplaritat que sí que es pot atorgar a Nadal i que converteix l’Estat en una imatge sovint grotesca de si mateix. I per a més inri en aquesta xirigota musical hi anirà una cubana arrelada a Olesa de Montserrat de la qual ja se’n sentirà a dir per parlar l’idioma de Pla o Bertrana.