Parlem menys i escoltem més!

Vull aclarir per endavant que no conec ni he parlat mai amb Pau Juvillà. No hem coincidit en cap acte i no sé res més d’ell que allò que se n’ha publicat. El debat que ha suscitat al Parlament la decisió de la Junta Electoral Central sobre el seu escó és un capítol més de la discussió interna que l’independentisme arrossega des del 30 de gener del 2018, o una mica abans i tot. Però no és aquest el tema. El tema és que presumim de tenir un dels parlaments més antics d’Europa, de ser exemplarment solidaris i de tenir un sistema ple de garanties i respecte pels drets del ciutadà.

Ens omplim la boca de l’aplicació de la llei de protecció de dades i d’assegurar que les dades privades són privades. Però alhora no fem res més que pressionar perquè la informació privada sigui revelada negre sobre blanc.

No vam convenir socialment que les dades sobre la salut de cada individu eren privades i individuals? No vam quedar que ningú no té l’obligació de fer pública la informació sobre la seva salut? Doncs, a què ve tanta pressió per saber per què Juvillà no va al Parlament si els seus companys ja han dit de totes les maneres possibles que té un problema de salut? Cal que ho hagi d’explicar ell via Twitter? Hauríem de parlar menys, i escoltar més. Força, Pau!