Directors generals de Farners

Sor­presa? Només una mica. Marc Vila­hur Chi­a­ra­vi­glio, nou direc­tor gene­ral de Polítiques Ambi­en­tals i Medi Natu­ral. Repas­sem-ne els orígens fami­li­ars. Net d’una filla honorífica de Santa Coloma pel fet d’haver donat la casa pai­ral a la Gene­ra­li­tat. Ara és l’Escola Agrària i Fores­tal, un refe­rent a la Selva. Fill d’un antic i des­ta­cat mem­bre de la Unió de Page­sos que més tard va fer empre­ne­do­ria en els camps del turisme rural i de les pla­ques solars.

Repas­sem ara el currículum per­so­nal: ambi­entòleg, acti­vista, bon ges­tor i bones idees. Pre­si­dent de la Xarxa de Custòdia del Ter­ri­tori (fins al 2018) i pre­si­dent de la Xarxa de Con­ser­vació de la Natura (fins al 2020), de la qual és cofun­da­dor. Impul­sor cen­tral de la Fun­dació Emys de recerca i con­ser­vació del patri­moni natu­ral, un altre refe­rent a la comarca. Avui el cen­tre de Can Mora­gues, ads­crit a la fun­dació, és un lloc de tro­bada de mol­tes altres acti­vis­tes, mes­tres i mai­nada que s’edu­quen en el res­pecte envers la natura. Fruit d’aquesta intensa dedi­cació, va ser fit­xat pel Con­sorci de les Gavar­res. Ha publi­cat nom­bro­sos arti­cles en premsa local i espe­ci­a­lit­zada. El títol d’un resu­meix el seu ide­ari: Del dia del medi ambi­ent al medi ambi­ent en el dia a dia. Entu­si­asta, però no impul­siu. Bri­llant, però no vedet. Dis­cret, però no reser­vat.

En Marc Vila­hur ha vis­cut a la família la filan­tro­pia de l’àvia i l’empenta d’un pare reso­lu­tiu tant al món sin­di­cal com empre­sa­rial. Però, per si li faltés alguna capa de vernís, recor­dem-ne l’ascendència materna tos­cana. Domina l’italià (d’on sem­pre ens han vin­gut les bones idees) i ha après des de la infan­tesa el sen­tit de l’estètica i del pai­satge deli­cat. Una per­sona política­ment inde­pen­dent que ins­pira tota la con­fiança. Bé, tota, tota... Marc Vila­hur dependrà d’un govern que és una mera ges­to­ria espa­nyola i d’una con­se­llera d’Acció Climàtica, Ali­men­tació i Bla-bla-bla a qui no se li coneix cap experiència labo­ral ni pro­fes­si­o­nal en aquest camp. Això sí: obediència cega al par­tit. Un currículum, vet-ho aquí, que es basa en els mèrits d’una ago­sa­rada esca­lada política. Entro al Gen­cat.cat i lle­geixo que entre les mol­tes fun­ci­ons del nou direc­tor gene­ral hi ha aquesta: “Qual­se­vol altra funció de natu­ra­lesa anàloga que se li enco­mani.” Ai, ai, l’ana­lo­gia...! Ai, ai, la jerar­quia...!