El país dels expresidents

Si les enques­tes no enga­nyen, el gua­nya­dor de les pròximes elec­ci­ons al Par­la­ment de Cata­lu­nya serà Artur Mas, amb una majo­ria més àmplia encara que l'any 2006; és a dir, amb pro­ba­bi­li­tat, aquesta vegada, no només de gua­nyar les elec­ci­ons sinó, a més, de fer tor­nar CiU a la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat.

Com que el canvi de pre­si­dent (sem­pre segons les enques­tes) és més que pos­si­ble, abans de final d'any ens podríem tro­bar que José Mon­ti­lla hagués d'aban­do­nar el Palau de la plaça de Sant Jaume (cos­tat mun­ta­nya). La subs­ti­tució al cap­da­vant dels governs està per­fec­ta­ment regla­men­tada i és un fet del tot pre­vist als països democràtics. Però, en el cas de Cata­lu­nya, mereix algun comen­tari. Per exem­ple, si Mon­ti­lla, l'actual pre­si­dent, passa a la reserva, ja seran tres els molt hono­ra­bles senyors expre­si­dents que tenim en nòmina; Pujol, Mara­gall i Mon­ti­lla. No es tracta de valo­rar si tres són molts o són pocs expre­si­dents, però són tres i, que ja siguin tres, comença a seu un indi­ca­dor que el càrrec de pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, en l'època moderna, s'està con­ver­tint en un plaer efímer. De fet, Pujol fa set anys que és expre­si­dent, però va ser pre­si­dent durant vint-i-tres anys. En canvi, Mara­gall ja en fa qua­tre que és expre­si­dent, i va ser pre­si­dent només durant tres anys; és a dir, que Mara­gall ja ha sigut més expre­si­dent que pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. I si Mon­ti­lla passa a la cate­go­ria d'expre­si­dent, d'aquí a qua­tre anys també començarà a sumar més anys d'expre­si­dent que de pre­si­dent.

Qui pot donar fe del dina­misme pre­si­den­ci­a­lista dels cata­lans és el rei Joan Car­les, que a cada relleu signa un reial decret en què el cos de l'ofici diu lite­ral­ment. “Declaro el ces­sa­ment del senyor (nom i cognoms) com a pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, i se li agra­ei­xen els ser­veis pres­tats”. De fet, l'esta­tus d'expre­si­dent de la Gene­ra­li­tat es deu a Joan Car­les, perquè el seu pre­de­ces­sor com a cap d'estat, en lloc de reials decrets de ces­sa­ment fir­mava ente­ra­dos, que, per raons necrològiques, no pre­ve­ien el pas de la pre­sidència a l'expre­sidència: sim­ple­ment decre­tava el pas d'un pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat de viu a mort.