Desobeir-se

Para­lit­zar el Par­la­ment perquè repri­mei­xen un dipu­tat és com para­lit­zar el govern perquè inha­bi­li­ten un con­se­ller. I si no recordo mala­ment, el govern va con­ti­nuar gover­nant quan van inha­bi­li­tar no un con­se­ller, sinó tot un pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Auto­a­pli­car-se un 155 ha estat con­tra­pro­du­ent perquè ha dei­xat més al des­co­bert les feble­ses de la ins­ti­tució. Si es volia deso­beir, s’havia de deso­beir. Si no es volia deso­beir, s’havia de dir. La mesura demos­tra l’esgo­ta­ment d’idees de l’inde­pen­den­tisme per sor­tir del pas i és pro­ducte d’una ges­ti­cu­lació vàcua. No hi ha cap altra res­posta pos­si­ble a l’embat de l’Estat que la cons­trucció d’un nou full de ruta il·lusi­o­na­dor des­lli­gat de la poli­ti­que­ria del dia a dia.