Prudència i pedagogia en la desescalada

Aquesta setmana afrontem una nova desescalada en el procés d’alleugeriment de mesures que restringeixen l’activitat social. Des d’avui no es faran cribratges en l’educació en cas de positius i a partir de dijous reobre l’oci nocturn sense certificat covid i ja no serà obligatòria la mascareta a l’exterior. Se’n mantenen algunes, de mesures, com la mascareta a l’interior dels establiments o els centres educatius i una mínima encara reducció de l’aforament per als grans espectacles. L’experiència en altres desescalades després d’onades de contagis ens obliga a reclamar prudència en les activitats socials i les relacions personals. L’efervescència a l’hora de programar actes massius i en la mobilitat ha acabat sempre generant més contagis, que algun cop han derivat en una nova onada. La més recent, la cinquena, que va derivar en la sisena amb la varietat òmicron empesa per la mobilitat del pont de la Puríssima i les vacances de Nadal.

Desconeixem l’evolució que tindrà la pandèmia a Europa, malgrat que l’Organització Mundial de la Salut en preveu un control més gran que els darrers dos anys. La pròxima festa de carnestoltes en algunes ciutats o la celebració presencial d’esdeveniments com el MWC a Barcelona s’han de prendre amb prudència. Entre altres motius, perquè a mesura que avança la convivència amb la covid-19 es va perdent capacitat de pedagogia, coherència i arguments per part dels governants a l’hora de demanar esforços o contenció a la població. L’eliminació de les restriccions dona a entendre un punt final en la pandèmia que seria bo d’acceptar de la manera més prudent. Contradiccions com la del govern de l’Estat amb la mascareta no contribueixen a entendre en quin moment de la pandèmia ens trobem i com hem d’actuar col·lectivament, perquè malgrat que els indicadors van sent positius, encara amenacen l’operativitat del sistema sanitari, que arrossega també la infradiagnosi de malalties greus, per exemple.