Assumpcions

L’Estat espanyol ha trobat en la persecució judicial la millor manera de frenar l’independentisme. Amenaçar, inhabilitar o castigar amb les màximes penes legals i forçar la legislació fins a atemorir o dissuadir és l’efectiva tàctica que han elegit, més que no pas buscar una sortida pactada, ni intentar convèncer Catalunya dels avantatges de formar part de l’Estat. La Junta Electoral Central executa sobre les actes dels diputats del Parlament per damunt de la seva presidenta. El Parlament té causes judicials obertes pel vot delegat de l’exiliat Lluís Puig o per debatre sobre la monarquia, quan altres parlaments autonòmics ho han pogut fer. Educació assumeix la gestió de la sentència del 25% de castellà per protegir els docents, i l’aplica ja en una vuitantena de centres. El president Aragonès confia en una taula de diàleg que sempre serà menys urgent que alguna elecció autonòmica, un congrés de partit o qualsevol fita política estatal.

Com més aviat s’assumeixi que l’Estat no pensa oferir-nos res, més enllà de compartir uns Jocs d’hivern amb Jaca o engrunes en infraestructures pendents que redueixin l’endèmic dèficit inversor, més aviat es podrà bastir una nova estratègia o objectiu, ja no tant per a la independència, sinó almenys per ajudar els més de tres mil represaliats i víctimes de la repressió. El bloc del 52% de vots al Parlament, i si suma els comuns en el bloc antirepressió, podria començar per acordar una estratègia sobre l’abast de la desobediència, ni que sigui mínima, o de denúncia de la laminació de drets. D’aquí a pocs mesos vindran els casos de Reguant, Jové i Salvadó i llançar-se els plats pel cap pel que no va voler fer l’altri només desmotiva i desacredita el procés i les institucions. Sense estratègia comuna és més fàcil caure en la temptació de barallar-se i qüestionar els companys de viatge. Tot i la desorientació i el canvi de lideratges, l’independentisme hauria de cercar un objectiu, potser a curt termini i potser curt de mires, però punt de partida per refer-se i no perdre més crèdit.